Unes quantes pel.lícules d’escacs

En busca de Bobby Fischer (Searching for Bobby Fischer)

Estats Units, 1993
Direcció i guió: Steven Zaillian
Repartiment: Max Pomeranc, Joe Mantegna, Joan Allen, Ben Kingsley

Nova York, anys 1980. Josh Waitzkin és un nen prodigi que descobreix per casualitat el joc dels escacs. Els pares, quan s’adonen del talent excepcional del seu fill, contracten un professor, Pandolfini, que li imposa una rigorosa disciplina per convertir-lo en un segon Bobby Fischer. El nen, però, prefereix jugar partides Blitz amb Vinnie, un amic que es guanya la vida a Central Park apostant als escacs.

Curiositats

  • El guió surt de l’adaptació de la novel.la de Fred Waitzkin, pare a la vida real del nen en què es basa la pel·lícula.
  • Max Pomerac, el nen que interpreta el personatge principal, estava entre els 100 millors jugadors del món juvenils quan va protagonitzar la pel·lícula.
  • Bruce Pandolfini, el professor del nen a la pel·lícula, i que interpreta l’actor Ben Kingsley, en la vida real va ser entrenador de Fabiano Caruana, actualment número 3 del món.

La partida
Byrne – Fischer, Torneig Rosenwald, 1956 (defensa Grünfeld)

En la pel·lícula s’hi juga la immortal de Fischer, també anomenada “la partida del segle”, que va jugar Fischer contra Donald Byrne quan aquell tenia tretze anys.

El setè segell (Det sjunde inseglet)

Suècia, 1957
Direcció i guió: Ingmar Bergman
Repartiment: Max von Sydow, Gunnar Björnstrand, Nils Poppe

Suècia, mitjan segle XIV. El cavaller Antonius Blovk i el seu escuder tornen de Terra Santa després de deu anys de combats a les Creuades. Pel camí Blovk es troba amb la Mort, que el reclama. Blovk, carregat de grans dubtes existencials, li proposa jugar una partida d’escacs amb l’esperança d’obtenir de la Mort resposta a qüestions sobre la vida, sobre la mort i sobre l’existència de Déu. Acorden que si guanya la Mort, se l’emporta, i si guanya el cavaller, Blovk podrà conèixer el secret de l’existència de l’ésser humà.

La partida
F. de Castellví – N. Vinyoles, segle XV (defensa escandinava)

La partida que juguen el cavaller i la Mort està considerada la partida més antiga des que es juga amb la reglamentació actual. Apareix en un manuscrit antic trobat el 1905 a l’arxiu oficial de Barcelona. No se sap el lloc on es va jugar ni l’any, tot i que se suposa que va ser durant la segona meitat del segle XV. En la partida les negres perden material al vuitè moviment i reben escac i mat al moviment 21.

El cas Fischer (Pawn Sacrifice)

Estats Units, 2014
Direcció: Edward Zwick
Guió: Steven Knight
Repartiment: Tobey Maguire, Peter Sarsgaard, Liev Schreiber

“Pawn Sacrifice” (El sacrifici del peó) narra la història de Bobby Fischer (Tobey Maguire) i el Campionat del món d’escacs de 1972. El Campionat el van disputar Fischer, que era el campió nord-americà, i Boris Spassky (Liev Schreiber), en aquell moment campió soviètic. El Campionat, celebrat en plena Guerra Freda a Reikiavik l’any 1972, va ser televisat a tot el món i enfrontava les dues grans superpotències del moment.

La defensa de Luzhin (The Luzhin Defence)

Regne Unit, 2001
Direcció: Marleen Gorris
Guió: Peter Berry.
Repartiment: John Turturro, Emily Watson, Stuart Wilson

Finals anys 20. Luzhin és un gran mestre d’escacs que viatja al nord d’Itàlia per jugar un torneig. És un jugador talentós, però introvertit i solitari. La seva infantesa, marcada pel tempestuós matrimoni dels seus pares, fa que els escacs es converteixin en el seu únic refugi i en la seva obsessió.

Durant el torneig coneixerà a Natàlia, que tot i les pressions familiars perquè inici relacions amb el Comte de Stassard, se sent de seguida atreta pel talent de Luzhin. Ella li obrirà els ulls al món exterior, més enllà del tauler d’escacs. El problema és que Luzhin no té els mecanismes de defensa contra les agressions del món real.

Curiositats

  • El guió de Peter Berry és una adaptació de la novel.la de Vladimir Nabokov: La defensa.
  • La vida de Luzhin està inspirada en la vida del jugador Curt von Bardeleben, que es va suïcidar el 1924 a Berlín  saltant per una finestra.

La partida
Alekhine – Nimzowitsch, torneig de Sant Remo, 1930 (defensa francesa)

La diagonal del boig (La diagonale du fou)


Suïssa, 1984
Direcció i guió: Richard Dembo
Repartiment: Michel Piccoli, Alexandre Arbatt, Liv Ullmann

Ginebra, 1983. Un prestigiós campionat d’escacs escenifica les tensions polítiques del moment. El campionat enfronta el Gran Mestre Pavius Fromm amb l’actual campió del món Akiva Liebskird. Els dos jugadors pertanyen a l’altre costat del Teló d’Acer, però mentre que Liebskird és lleial al règim comunista de la URSS, Fromm és un destacat dissident que viu exiliat a Occident.

Curiositats

  • La traducció correcta del títol original francès hauria d’haver sigut: La diagonal de l’alfil (fou, significa tan alfil com boig).
  • Va rebre l’Oscar el 1984 a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
  • Està inspirada en la fase final del campionat del món de Filipines, el 1978, entre Karpov i l’aspirant Korchnoi (rus nacionalitzat suís).

La partida
Anatoli Karpov – Viktor Korchnoi, campionat mundial Baguio City (Filipines), 1978, partida 32 (defensa Pirc)

Escac a l’assassí (Knight Moves)


Estats Units, 1992
Direcció: Carl Schenkel
Guió: Brad Mirman
Repartiment: Christopher Lambert, Diane Lane, Tom Skerritt

Peter Sanderson és un campió internacional d’escacs que està jugant un torneig de candidats en una localitat dels Estats Units. Mentrestant un psicòpata mata dones joves que dormen soles. L’assassí es posa en contacte amb Sanderson i el desafia perquè esbrini quin serà el següent assassinat. Sanderson acabarà col·laborant amb la policia per resoldre el cas, però al final ell acabarà convertint-se en sospitós.

La partida
G. Kasparov – espectadors de TVE, 1990-1992 (defensa Nimzoindia)

El periodista Leontxo Garcia va proposar a Gary Kasparov, quan era campió del món, que jugués una partida contra els espectadors de Televisió Espanyola. Kasparov va acceptar i va jugar dues partides. La primera és la que es juga a la pel·lícula.

La taula de Flandes


Regne Unit, 1994
Direcció: Jim McBride
Basada en una novel.la d’Arturo Pérez Reverte
Repartiment: Kate Beckinsale, John Wood, Sinead Cusack

Julia Darro, restauradora d’art, restaura la Taula de Flandes, un famós quadre flamenc del segle XV que mostra un duc i un cavallar jugant una partida d’escacs. En treure algunes capes de pintura descobreix una misteriosa inscripció en llatí: “qui va matar el cavaller?”. Julia demana permís al propietari de la pintura per poder esbrinar el significat de la inscripció i augmentar, així, el valor del quadre, que ha de ser subhastat.

A partir d’aquí, es van donant una sèrie de crims i, amb cada crim, apareix una peça d’escacs a casa de la Júlia. La clau del misteri està en la partida que es juga al quadre.

Curiositats
L’acció de la novel.la transcorre a Madrid, però va ser rodada a Barcelona el 1993.

La partida
Michael Rahal – Luis Mullor, campionat universitari d’Espanya, Barcelona, 1994 (defensa siciliana)

El joc de Geri (Geri’s Game)


Estats Units, 1997
Curt d’animació, de 4 minuts de durada.
Direcció i guió: Jan Pinkava
El protagonista juga una partida d’escacs contra ell mateix en un parc. A mesura que el joc avança la partida es va intensificant fins que sembla que l’estiguin jugant dues persones diferents.

Curiositats

  • Va ser la primera vegada que Pixa va fer un curt amb un dibuix d’un ésser humà.
  • Va guanyar, entre d’altres, l’Òscar del millor curt animat.

La jugadora (Joueuse)


França, 2009
Direcció i guió: Caroline Bottaro
Repartiment: Sandrine Bonnaire, Kevin Kline, Valérie Lagrange

Hélène viu una vida tranquil.la en un poble de l’illa de Còrsega: està casada, té una filla adolescent i treballa en un hotel. Però un dia, mentre neteja una de les habitacions de l’hotel, queda fascinada en veure una parella jugant una partida d’escacs.
Tot i la incomprensió del seu marit, Hélène aprèn les regles del joc i, d’amagat, demana ajuda de Monsieur Kröger, un doctor americà retirat i molt bon jugador d’escacs. Les seves classes la convertiran en una jugadora de talent.

L’obsessió clandestina que viu la protagonista suposarà un canvi important en la seva vida i afectarà les relacions amb la seva família. La història és també una història de superació i d’inconformisme, i de com una passió pot canviar el destí d’una persona. Reprodueixo una frase de la pel·lícula : “si arrisques pots perdre, però si no ho fas perdràs sempre”.

El jugador de ajedrez

Espanya, 2017
Direcció: Luis Oliveros
Guió: Julio Castedo
Repartiment: Marc Clotet, Melina Matthews, Alejo Sauras, Stefan Weinert

Diego Padilla guanya el campionat d’Espanya d’escacs de l’any 1934. Durant el campionat coneix una periodista francesa, Marianne Latour, amb qui acaba casant-se i tenint una filla.

Instal·lats a França, els nazis l’acusen d’espia i el tanquen en una presó de les SS, on sobreviurà gràcies a l’afecció que el coronel Maier té als escacs.

 

Per escriure aquest article he fet servir les pàgines d’internet: filmaffinity.com, chessajedrez.com, chessbase.com i wikipedia.com, i el llibre de Guillermo Batlle: El ajedrez en la pantalla, Universitat de Barcelona, 2009