Gràcies Santa Anna, poderosa dama! Sant Adrià E 1½ – 2½ Ateneu Barcelonès C

Us revelaré un secret: jo, abans de jugar les rondes sempre vaig a l’església de Santa Anna de Barcelona, arran de la plaça Catalunya, antic monestir amb claustre i sala capitular i vinculat a l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, orde militar prou idoni per inspirar-se en el joc d’escacs que de ben segur ja jugaven els cavallers del Sant Sepulcre. A més, si el temps acompanya, preparo les obertures al claustre de l’antic monestir, on regna la pau necessària. Sempre em faig creus del misteri de l’existència d’un jardí tan ombrívol i assedegador de l’ànima arran de la voràgine de la ciutat moderna. Com us dic, un misteri. També revelaré que molt sovint prego davant la relíquia del Sant Sepulcre vinculada al “Jubileu dels Perdons”, que atorgades un conjunt d’indulgències espirituals de primer ordre. Us preguntareu el motiu de la meva devoció, us el diré, arran de Vilafranca del Penedès on visc, a només una hora a peu, entre pinedes i vinyes i masos encantadors, trobem la capella del Sant Sepulcre d’Olèrdola, capella rodana, sí, l’única del Penedès, misteri místic, antic priorat de l’orde que depenia del monestir de Santa Anna de Barcelona. Tot plegat espiritualitza la unió entre els meus dos mons: el Penedès i Barcelona. Haig de dir que sovint pelegrino fins a la capella rodona i medito, també hi estudio escacs, tauler quadrat, capella rodona, misteris.

Us revelaré ara una evidència: hem anat a jugar a Sant Adrià del Besòs –sota el patronatge de Sant Adrià de Nicomèdia, militar romà convertit al cristianisme i que morí màrtir, sens dubte, poderosa protecció. Hem jugat l’enfrontament en una sala d’un poliesportiu que feia molt de goig, arran del restaurat riu Besòs. Comença el matx i el nostre quart tauler amb decisió ha resolt la partida al seu favor, primera partida i primer punt a la lliga del nostre Carles Molina, avui el quart tauler, juga amb tot el cor, Santa Anna l’ha guiat, sens dubte. Però tot seguit les tornes: el Xavier Soriano, el tercer tauler, fa una bona pífia i perd la dama –tots en fem una de grossa a l’any, Santa Anna et perdona i nosaltres encara més. Empatats 1-1. Al primer tauler, el Juli amb negres, lluita i defensa els nostres colors i, quan era a punt de fer la jugada vint-i-dues, ha sonat el mòbil del seu adversari, el senyor Valentín Solana, sidral! El delegat local a adduït que era una alarma per prendre un medicament i que li ho havia comunicat prèviament, nosaltres que a qui cal avisar és al delegat i al jugador de l’altre equip i consignaro a l’acta abans de començar les partides; a més, el reglament no fa distinció de causes quan sona un mòbil. Malgrat tot la sang no ha arribat al riu, cosa que hagués estat fàcil si tenim present que jugàvem arran de la llera del Besòs. Sospito que malgrat el passat bel·licós de Sant Adrià i dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, tots, però tots, s’ha congriat per evitar mals majors. Amén, sempre. Aleshores el senyor Valentín Solana molt prudentment ha ofert taules al Juli. Les ha acceptades tot seguit i sense fer escarafalls perquè quan les coses s’emboliquen cal espiritualitzar les coses. Malgrat tot, podria haver seguit, com demostra l’anàlisi del Fritz 12 tenia les taules a mà i certes possibilitats de guanyar. Vegem-ho.

SOLANA,Valentín – BERNAT MOR,Juli [D10]

Lliga catalana, tercera provincial de Barcelona, grup II (2.1), 27.01.2019

[Bernat,Juli]

1.d4 d5 2.c4 c6 3.e3 Af5 4.Cc3 dxc4?? 5.Axc4 e6 6.Cge2 Cd7 7.Cg3 Ag6 8.a3?? Cgf6 9.0–0 Ad6 10.f4 Cb6 11.Ab3 Dc7?? [11…Cbd5!] 12.Ac2?? Axc2! 13.Dxc2 0–0 14.De2 Cbd5 15.e4 Cxc3 16.bxc3 Ae7 17.e5 Cd5 18.Ad2?? g6 19.Dg4 f5!! 20.De2? amb lleuger avantatge negre. [20.exf6 Txf6 amb força igualtat, les negres han aconseguit gairebé igualar.] 20…Ah4? 21.Tf3? gairebé ?? 21…Axg3 22.Txg3 [22.Txg3 i el mòdul atorga –0,16 amb 22…c5, la que les negres anaven a fer. A més les línies de joc negres eren més evidents i fàcils de veure, naturals en l’argot dels escacs. 22…c5 23.h4 cxd4 24.cxd4 Dc2 25.Tc1 De4 26.Dxe4 fxe4 27.h5 Tfc8 (27…Rg7 iguala amb –0,05 amb profunditat 20/44.) 28.hxg6 Txc1+ 29.Axc1 Tc8 30.gxh7+ Rxh7 31.Ad2 Tc2 32.Ab4 e3 33.Rf1 Tf2+ 34.Re1 Txf4 35.Tf3 Tg4 36.g3 b6 i les negres tenen -2,60 amb profunditat 21/42. Poden guanyar amb certa facilitat.(36…Rg6 també és força bona per a les negres. El mòdul atorga -2,45 amb profunditat 20/42.) ]  ½–½

Com prou indica el mòdul amb tot de valoracions amb el signe menys, indica que hi ha avantatge negre, el Juli tenia força fàcils les taules i en determinades línies de joc, les més naturals, moltes possibilitats de victòria. Però el Juli ha fet bé, cal assegurar, mig punt amb negres al primer tauler enmig de l’enrenou de la polèmica és una bona aportació a l’equip, cal recordar-ho sempre, l’objectiu és d’equip.

Només restava viva la partida de la nostra delegada d’equip i insigne ponent de la secció d’escacs, la magnànima Lourdes Porta, el nostre segon tauler. Si perdia, perdíem l’enfrontament, si feia taules, empat, si guanyava, segon enfrontament seguit resolt amb la victòria de l’equip. La cosa no era fàcil, tenia qualitat de menys, el seu adversari, el senyor José Antonio Vela, dues torres, ella, torre i cavall, a més, tot de peons també adornaven el tauler. Aleshores, jo, amb el cor encongit he començat a pregar a Santa Anna i als cavallers difunts de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i hem recollit els fruits: la Lourdes, il·luminada, ha fet tot de maniobres encertadíssimes, el senyor Vela ha fet treballar de valent son rei amb l’esperança de desequilibrar la posició, però, aleshores, l’ha col·locat entre un garbuig de peons propis i aliens que li han restat força les caselles de fugida del sobirà. Lourdes no ha defallit, Santa Anna, tampoc, he vist com s’obria el tauler de la partida de la Lourdes i del senyor Vela i el rostre de Santa Anna emergia refulgent! Aleshores, quan el senyor Vela no tenia més opció que retirar el rei, ha badat i no ho ha fet, de ben segur que el motiu era que anava a perdre uns quants peons, cosa gens menyspreable davant la possibilitat que una coronació girés la truita, potser també ha esperat que una imprecisió de la Lourdes li permetés guanyar material, no era gens impossible, la torre de la Lourdes no tenia gaires caselles al seu abast, tot de peons perillaven. Com he dit, el senyor Vela ha badat i, potser per la refulgència del rostre de Santa Anna que només jo veia gràcies a la meva intensa devoció, però que de ben segur afectava la partida en tots els àmbits, sobretot l’espiritual, perdó, perdó, que perdo el fil! Com deia, el senyor Vela ha badat i no ha vist un singular i bonic mat a una. Havia de retirar el rei a temps! Calia treure’l de la companyia atapeïda de peons! I la Lourdes sí que l’ha vist. Amén, sempre. Gràcies Santa Anna. Aleshores el senyor Vela ha lloat la troballa miraculosa de la Lourdes, sens dubte té el seu vessant espiritual prou desenvolupat per haver percebut la interseció de Santa Anna. Al senyor Vela cal recomanar-li oració, pergàries a Sant Adrià de Nicomèdia i evitarà disgustos en la comèdia dels escacs. Amén. I pel Besòs només ha baixat aigua durant les partides.

El nostre primer equip avui tenia difícil guanyar, el vuitè tauler, el meu estimadíssim amic, el senyor Jordi Calvet, un cavaller de l’orde de Caissa, no ha pogut anar a jugar la partida, ha tingut una indisposició, temo que la grip, ves a saber. Esperem la seva ràpida recuperació de tot cor, és un membre imprescindible. De tota manera la resta de l’equip ha caigut derrotat per ben poc si tenim present que jugàvem amb un jugador menys: Ateneu Barcelonès 3½ – 4½ Sant Quirze. Lloem-los.

I per acabar. L’equip C va tercer! Gairebé segon si tenim present que el segon és el nostre adversari de la primera ronda, al qual vam vèncer, i que ha guanyat 4-0 contra el Castellar C, un equip que porta zero punts, vaja, deixeu-me ser un pèl inflat, els tenim a l’abast. Qui ho anava a dir abans de començar la lliga! Però, però, no ens inflem massa: el Mataró D les ha guanyades totes, té vuit punts. Prou es veu qui té moltes, però moltes possibilitats de guanyar el grup II de la tercera provincial de Barcelona: té el segon a dos punts i mig amb només dues rondes, si es confirma aquesta tendència, el Mataró D tindrà coll a vall la victòria final d’aquí no gaires rondes. Això sí, els seus elos no són cap broma a la tercera provincial:1843, 1823, 1783 i tanquen amb un 1700. I compte, tenet la protecció de Santa Juliana i de Santa Semproniana, dues joves màrtirs locals del segle III! I nosaltres només tenim Santa Anna! Dues contra una! Què hi farem!

Juli Bernat

Amunt i força Ateneu! Ateneu Barcelonès C 2½ – 1½ PiP F

Avui, 20 de gener de 2019, primera ronda de la lliga catalana d’escacs. L’equip C, de tercera territorial, grup II,  comença amb bon peu, però anem a pams: podria haver estat molt millor, un 3-1, o no gaire lluït, un 2-2. Al tercer tauler han acabat força ràpid: Jordi B. Oliva ha derrotat al visitant Oriol Ginesta, primer punt de l’Ateneu C. El nostre quart tauler, Xavier Soriano, ha trigat força més de gunyar Guiu Laín, segon punt al cistell de casa. Felicitats nois i endavant. I a partir d’ara gens de por i a tenir ganes de menjar punts. I ho dic amb voluntat d’alliçonar: els membres dels equips inferiors de l’Ateneu sempre tenim por de no fer-ho bé i ens posem la bena abans de la ferida. Fora angúnies! A jugar amb ganes de guanyar, perquè si la felicitat és jugar a escacs, l’objectiu és guanyar partides. I els humans –els ordinadors, no pas- necessitem l’ànim, tenir l’ànim ben alt si volem fer el que sabem fer. Si perdem partides, analitzem-ne les causes i a jugar-ne una altra amb una lliçó apresa. Sense defallir. El regne de Caissa només és per als resilients. Com deia: dos punts al cabàs.

Però no tot són flors i violes. El cavaller de l’equip C, el senyor Jordi Calvet, el nostre primer tauler, ha quedat en una posició força escanyada. Tinc la sensació que els dos primers taulers del PiP F havien preparat amb algú l’obertura, vaja, que hi havia una mica de cuina casolana, potser m’equivoco, però la marca de la casa PiP és preparar els joves amb les partides dels adversaris que troben a la xarxa i, si no és això, aleshores és que preparen un munt d’obertures i de variants. Com deia, el Jordi ha quedat escanyat i després amb les peces amb un desenvolupament escàs i estrany. Finalment el seu adversari, Biel Andreu, ha aprofitat el rei exposat del Jordi. I patapam. Un punt per al PiP F. Només restava la partida de Juli Bernat, el segon tauler, la nova adquisició de l’Ateneu –només com a jugador, perquè l’home ja porta gairebé vint-i-sis anys de soci. La pressió sobre l’esmentat home era considerable: entre setmana les xarxes feien comentaris i generaven pressió sobre els dos primers taulers de l’equip C. Valga’m déu, que som humans i un aprenents en aquest ofici! Això sí, uns aprenents valents i que duri. La partida és digna de ser analitzada a consciència. El domini del Juli no s’ha materialitzat en una victòria per dos motius: el primer, malgrat que el mòdul d’anàlisi marca avantatges importants, cal tenir present que el joc no era transparent, fàcil, era complex i amb riscos, alguns aparents segons el mòdul, però durant la partida, en viu i en calent, són molt reals, tan reals com si fossin de veritat, el llindar de jugades dels humans, on fins podem calcular amb seguretat és molt escàs; el segon motiu, l’adversari, Arnau Viñas, ha mantingut  vives les amenaces durant tota la partida, el Juli tenia l’enroc assetjat i era difícil rematar malgrat el flanc de dama desballestat de l’Arnau. Aleshores, l’home del corbatí blau cel i de l’armilla grana –esperem que el Juli faci escola en els escacs mundials i tots els jugadors vagin tan polits i elegants- ha comès una imprecisió i gairebé s’han girat les tornes: l’Arnau tenia mat a una! Però el Juli ha aprofitat de manera convincent la posició: l’Arnau tenia el rei exposat, al centre i sense la companyia de peons, i el Juli un peó a d4 i una dama que podia fer tot d’escacs amb l’ajuda del modest soldadet capgròs, a més, l’Arnau, malgrat tenir mat a una, patia una restricció molt enutjosa, cap de les seves abraonades peces podien defensar, un peó negre barrava el pas fins a les línies inicials de les blanques. Déu n’hi do com és aquest art dels escacs: un parell de peons on han de ser i la partida és radicalment diferent, si hi fossin on no toca, adeu punt. Aleshores, el Juli ha aprofitat tots els ingredients esmentats i ha cuinat unes taules per escacs successius que han desenbocat en futures taules per repetició de jugades, no ha calgut arribar-hi, l’Arnau ha vist que no hi havia cap secret i que la mà ferma del Juli no feia cap concessió. Unes taules per aprendre escacs i, ja ho dit, jugar-hi és la felicitat.

Cal tenir present que el PiP G la lliga passada ens va clavar un 3-1 a ca seva, per tant, alegria, progressem! Hem començat bé. El 2018 en cap enfrontament vam passar de l’empat 2-2, no vam guanyar-ne cap. Enguany ja n’hem guanyat un, a la primera. El 2018 vam fer setze punts, quatre d’un vacant, és a dir, en vam fer realment dotze en vuit rondes, un i mig per enfrontament. Enguany, en farem vint en vuit rondes si mantenim el ritme –ja sé que queda molta lliga, que només hem començat, ja ho sé. El 2018, vuitens; el 2019, si seguim igual, ens movem en puntuació de tercers –no rondineu, no sigueu pessimistes, cal entusiasme i ganes, prou que ho he dit. I, a més, l’equip A també ha guanyat, 3-5 contra el Cornellà C. Tres victòries, quatre taules i una derrota. Mireu l’acta a la Federació, tingueu present que no puc fer la crònica d’allò que no he vist, però no patiu, sempre tindré present els ressons de les gestes del nostres companys del primer equip. I ara a preparar els propers enfrontaments: a mirar qui juga en cada tauler, a veure si tenen partides a la xarxa, a estudiar la resposta a les obertures que potser faran i mil detalls més. Els escacs es juguen des de molt abans de seure davant el tauler. I, sobretot, dormim satisfets perquè hem fet bona feina durant la primera ronda: dos enfrontaments guanyats. Amunt i força Ateneu!

Juli Bernat

 

Copa Catalana 2019. Fase Territorial de Barcelona

Aquest diumenge 13 de gener s’ha jugat la fase prèvia territorial de Barcelona de la Copa Catalana 2019. Durant tot el dia al Disseny Hub Barcelona més de vuit-cents jugadors van estar competint per a les places de la final Catalana, que tindrà lloc el proper 5 de maig.

L’Ateneu es va presentar amb dos equips. El primer inscrit en la primera categoria i composat per:  German Rodríguez,  Sergi Ibañez, Farouk Mogharbel, Joan Llaverias, Ramon Cases i Jordi Amat, i un segon inscrit en la tercera categoria, composat per: Carles Molina, Jordi Umbert, Jordi Calvet, Juli Bernat, Elena Sintas i Núria Castellvell.