El passat dilluns 1 d’abril vam tenir el GM Jaume Alexander Cuartas a l’Ateneu per parlar-nos de l’evolució dels escacs romàntics als escacs moderns. Publiquem un resum del que va explicar i enllaços a les partides que va comentar durant la seva intervenció.
L’Era Romàntica (segles XVII- XIX)
Concepte clau: el temps. Què és el temps? Avantatge temporal. Implica tres aspectes: desenvolupament (control del centre), mobilitat (capacitat que tenen les peces de desplaçar-se) i harmonia (coordinació que tenen les peces entre elles). Si tenim temps, podem combinar peces o atacar debilitats.
Abans de fer un moviment hem de comptar quanta mobilitat aporta aquest moviment a les nostres peces (a l’inici del joc les blanques tenen vint moviments possibles; abans de decidir el moviment següent: comptem!)
Característiques d’aquesta era: atacs directes al rei; menysprear peons; fer gambits; obrir el joc; dominar columnes, files i diagonals obertes, i una màxima: la millor defensa és un bon atac. És un joc molt intuïtiu i creatiu.
Exemples:
- Mat del boig: 1g4 e5 2.f3 Da4++
- Grego, Gioacchino – NN (1620) 1-0
1e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Cc3 Cxe4 8.0-0 Cxc3 9.bxc3 Axc3 10.Db3 (quan tenim temps d’avantatge, ens podem permetre fer sacrificis o combinacions) 10…Axa1 11. Axf7+ Rf8 12.Ag5 Ce7 13.Ce5 Axd4 14.Ag6 d5 15.Df3+ Af5 16.Axf5 Axe5 17.Ae6+ Af6 18.Axf6 Re8 19.Axg7
- Philidor, F vs Von Bruehl, H (1789) 1-0
http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1433171
Philidor potencia la força del centre quan dona un cavall d’avantatge a canvi del peó f7
- Morphy, P vs Mc Connell, J (1849) 1-0
http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266654
- Lasker, E vs Tarrasch, S (1908) 1-0
http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1241473
L’objectiu del joc modern és mantenir el control des de l’obertura fins al final.
Després del moviment 7.Cxd4 les blanques volen canviar totes les peces i passar un peó en el flanc de rei aprofitant la clara majoria de peons en aquest sector.
Steinitz
Aprofita les aportacions del romàntics i fa un pas endavant cap als escacs més científics: els escacs moderns. Aquest pas implica donar valor al desenvolupament de les peces (i no tant buscar atacs prematurs al rei, exposar la dama a l’inici de la partida….); a la valoració com a base per a executar plans amb èxit, i atendre aspectes de defensa com ara canviar peces per reduir l’atac de l’oponent i/o donar espai al bàndol defensor en posicions restringides.
Principis de la defensa:
- El bàndol que té avantatge ha d’atacar el punt més dèbil del rival abans no perdi aquest avantatge.
- Si cap bàndol té avantatge, els dos han d’intentar trencar l’equilibri.
- Si un bàndol ataca per un flanc, l’altre ha de contraatacar pel centre i, si no és possible, contraatacar per l’altre flanc. I si un bàndol ataca pel centre, l’altre contraatacarà per un flanc.
- Si el contraatac no és possible, es recorre a la defensa passiva o directa
Exemples:
- Steintiz vs NN
Abans de proposar noves idees, Steinitz va dominar l’herència escaquística rebuda pels mestres romàntics.
1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.0-0 gxf3 6.Dxf3 Df6 7.e5 Dxe5 8.Axf7+ Rxf7 9.d4 Dxd4+ 10.Ae3 Df6 11.Dh5+ Dg6 12.Txf4+ Cf6 13.Txf6+ Rxf6 14.Ad4+ Rf7 15.Tf1+ Rg8 16.Dd5+ De6 17.Dg5+ Dg6 18.Dd8 Dh6 19.De8 1-0
- Zukertort, J vs Steinitz, W (1886) 0-1
http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1132655
