Abril | 2019 | Secció d'Escacs

El passat dilluns 1 d’abril vam tenir el GM Jaume Alexander Cuartas a l’Ateneu per parlar-nos de l’evolució dels escacs romàntics als escacs moderns. Publiquem un resum del que va explicar i enllaços a les partides que va comentar durant la seva intervenció.

L’Era Romàntica (segles XVII- XIX)

Concepte clau: el temps. Què és el temps? Avantatge temporal. Implica tres aspectes: desenvolupament (control del centre), mobilitat (capacitat que tenen les peces de desplaçar-se) i harmonia (coordinació que tenen les peces entre elles). Si tenim temps, podem combinar peces o atacar debilitats.

Abans de fer un moviment hem de comptar quanta mobilitat aporta aquest moviment a les nostres peces (a l’inici del joc les blanques tenen vint moviments possibles; abans de decidir el moviment següent: comptem!)

Característiques d’aquesta era: atacs directes al rei; menysprear peons; fer gambits; obrir el joc; dominar columnes, files i diagonals obertes, i una màxima: la millor defensa és un bon atac. És un joc molt intuïtiu i creatiu.

Exemples:

Mat del boig: 1g4 e5 2.f3 Da4++
Grego, Gioacchino – NN (1620) 1-0

1e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Cc3 Cxe4 8.0-0 Cxc3 9.bxc3 Axc3 10.Db3 (quan tenim temps d’avantatge, ens podem permetre fer sacrificis o combinacions) 10…Axa1 11. Axf7+ Rf8 12.Ag5 Ce7 13.Ce5 Axd4 14.Ag6 d5 15.Df3+ Af5 16.Axf5 Axe5 17.Ae6+ Af6 18.Axf6 Re8 19.Axg7

Philidor, F vs Von Bruehl, H (1789) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1433171

Philidor potencia la força del centre quan dona un cavall d’avantatge a canvi del peó f7

Morphy, P vs Mc Connell, J (1849) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266654

Lasker, E vs Tarrasch, S (1908) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1241473

L’objectiu del joc modern és mantenir el control des de l’obertura fins al final.

Després del moviment 7.Cxd4 les blanques volen canviar totes les peces i passar un peó en el flanc de rei aprofitant la clara majoria de peons en aquest sector.

Steinitz

Aprofita les aportacions del romàntics i fa un pas endavant cap als escacs més científics: els escacs moderns. Aquest pas implica donar valor al desenvolupament de les peces (i no tant buscar atacs prematurs al rei, exposar la dama a l’inici de la partida….); a la valoració com a base per a executar plans amb èxit, i atendre aspectes de defensa com ara canviar peces per reduir l’atac de l’oponent i/o donar espai al bàndol defensor en posicions restringides.

Principis de la defensa:

El bàndol que té avantatge ha d’atacar el punt més dèbil del rival abans no perdi aquest avantatge.
Si cap bàndol té avantatge, els dos han d’intentar trencar l’equilibri.
Si un bàndol ataca per un flanc, l’altre ha de contraatacar pel centre i, si no és possible, contraatacar per l’altre flanc. I si un bàndol ataca pel centre, l’altre contraatacarà per un flanc.
Si el contraatac no és possible, es recorre a la defensa passiva o directa

Exemples:

Steintiz vs NN

Abans de proposar noves idees, Steinitz va dominar l’herència escaquística rebuda pels mestres romàntics.

1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.0-0 gxf3 6.Dxf3 Df6 7.e5 Dxe5 8.Axf7+ Rxf7 9.d4 Dxd4+ 10.Ae3 Df6 11.Dh5+ Dg6 12.Txf4+ Cf6 13.Txf6+ Rxf6 14.Ad4+ Rf7 15.Tf1+ Rg8 16.Dd5+ De6 17.Dg5+ Dg6 18.Dd8 Dh6 19.De8 1-0