Torneig Social d’Hivern 2019-2020

Ahir va finalitzar el Torneig Social d’Hivern 2019-2020. El torneig va començar el passat 12 de desembre i va acabar ahir, 30 de gener de 2020. Hi han participat 25 jugadors i s’han jugat 6 rondes a un ritme de joc d’1 hora amb increment de 20 segons per jugada.

Farouk Mogalbel, que no ha perdut cap partida en tot el torneig,  ha quedat campió amb 5.5 dels 6 punts possibles!

Amb massa pena i Glòria d’un dia

Congrés B 5 – 3 Ateneu Barcelonès

Ateneu Barcelonès B 4 – 0 Jake D

Ja hi som, dues rondes i ja ens planyem i toquem el cel amb els dits, tot alhora. El primer equip no ha guanyat i alguns dels seus membres es planyen per les xarxes dels mòbils, només faltava que diguessin que els meus pronòstics interessats, pur amor pels companys, són un nyap i a veure si callo! Cal reconèixer que la derrota és clara i que sort hem tingut de Ricard Torres ja que és l’únic que ha guanyat, sense ell la derrota seria encara més contundent. El Ricard és una mena d’heroi, de lleó de les Termòpiles, el posseïdor de la pedra de Rosetta de la solidesa: cap derrota i planta cara als elos superiors sense fer figa. Oh, Ricard, a quin déu hem d’oferir libacions, on és el temple on fer-los! No em renyeu, senzillament no defalliu, companys, insisteixo. Primer, totes dues derrotes s’han produït amb dos dels tres equips que han guanyat tots els partits, vaja, que potser el primer equip ha jugat amb els millors equips totes dues rondes, ara només cal esperar equips més accessibles, ¿que no pujarà l’equip? com si en pugéssim un tots els anys! La setmana propera jugueu a casa contra un equip amb el qual no perdreu de cap de les maneres: el vacant. Home, no feu mala cara, no me’n ric gens, només vull dir que descanseu, que esvaïu els pensaments impurs, entreu al temple grec i feu libacions a l’optimisme i espereu la quarta ronda contra el Cadena, també a casa, contra un equip que també té zero punts, concentreu-vos perquè aquest enfrontament sí que és importantíssim: cal guanyar als rivals directes, aquest partit sí que marcarà diferències importants, no val a badar. Oh, déus, on és la palestra on entrenar l’ànim!

I ara el B. Avui, bingo, 4 – 0, tots els punts es queden a casa Sí, toquem el cel amb els dits, set punts de vuit possibles. Tercers empatats a punts i desempats amb els segons, la Gran Penya C. Increïble, oi? Però no val a badar, la setmana que ve jugarem contra els primers a ca seva i tot plegat podria ser només glòria d’un dia. Però no posaré la bena abans de la ferida: només tenen mig punt més que nosaltres i han jugat també amb equips fluixos –que ningú no s’ofengui, però els resultats parlen- vaja, que cal anar-hi i jugar amb ganes perquè no sabem encara si tot plegat és fruit dels emparellaments concrets o de la superioritat real. Ganes de guanyar i respecte cap a tothom, la resta, damunt els taulers. Com veieu he començat pel final, perquè avui no hem patit gens, quatre punts, tres ben ràpids. Per què? Perquè hem jugat contra xiquets que comencen, i comencen amb ganes i amb massa presses en tres dels casos. Els adversaris del Juli, de la Lourdes i del Carles han comès el mateix error: córrer. El Carles ha guanyat el primer, l’únic problema que ha tingut era evitar empaltar-se de la velocitat de l’adversari. Després la Lourdes, ha començat l’última i ha acabat la segona, el xiquet també corria massa. Després el Juli, un altre xiquet que treia foc del rellotge: després de cinquanta-dos moviments tenia una hora i trenta-dos minuts, més que a l’inici de la partida. I un altre cop el Jordi Calvet s’ha enfrontat a l’adversari que es mostrava més sòlid, l’Albert, un bon minyó, un jugador molt polit de moviments damunt el tauler, un homenet que té la virtut fonamental per progressar en l’art dels escacs quan un és encara menut: paciència, espera. Dedicava temps a pensar les jugades, explorava amb la mirada el tauler i no tocava una peça fins que creia haver trobat el desllorigador. L’Albert progressarà i de ben segur que d’aquí dos o tres anys no serà gens còmode tenir-lo davant. I la resta? Que mirin son company i que facin el mateix, mirar molt i córrer poc. Sembla que de moment els déus ens han beneït. Però ja ho he dit, la tercera ronda pot ser la prova de foc. Oh, déus, de l’Olimp! No aparteu la vostra mirada de nosaltres! Oh, Caissa, guieu la nostra mà amb fermesa!

Embolica que fa fort. Sí, inagurem una nova secció on cada setmana farem un repàs de les benediccions que aboquen els déus damunt equips i jugadors i de les malifetes dels faunes que deixen en evidència fins al jugador i al club més ben plantat. I no ens estalviarem mirades a rondes anteriors ja que de vegades les coses no arriben a les nostres oïdes el dia que passen. Primera. A la primera ronda el Vilafranca B va derrotar el Vilafranca A, tots dos juguen a segona catalana, grup IV, i en totes les partides els deu jugadors del B tenien menys elo que el jugador de l’equip A amb qui van jugar, increïble, oi? Malgrat tot haig de dir una cosa: molts jugadors del B eren més joves, només duien un home francament gran, el gran Salvador Lluverol, un home que ha format i forma encara fornades i fornades de joves, de ben segur que li han empeltat l’ímpetu juvenil. Segona. A la primera ronda el Catalunya D, de primera provincial, al setè tauler alineava un jugador que també alineava el Catalunya F, de tercera provincial, al primer tauler. No faig broma. Conseqüències: tots dos equips perden amb un zero per alineació indeguda, de moment el jugador afectat perd elo per dues partides, jugades el mateix dia a la mateixa hora, apa, potser el comitè de competició haurà de dir res sobre això perquè el jugador no ha fet res per merèixer dues derrotes –una de real i una altra per incompareixença perquè ningú no pot jugar en dos llocs diferents, a Esplugues i a Castelldefels alhora, ni que ho permetés el reglament de la lliga! Insistim: la pífia no és pas seva, gens. Tercera. L’equip que va primer al segon grup de la DH és el Valls. Acaben de pujar i han clavat una panera al Figueres i una derrota molt dolorosa a un aspirant al títol, l’Escola d’Escacs de Barcelona. En aquest segon cas hem quedat bocabadats: hi han hagut partides apassionants, mireu-les, hi són a retransmissions de la Federació i a Chess24. La segona, la vuitena i la novena van ser d’infart, apassionants. En concret en la vuitena es van enfrontar dos vells coneguts meus perquè tots dos són de Vilafranca i, un altre cop, va véncer la passió de la joventut. Oh, déus, nosaltres no som joves, malgrat tot atorga’ns la passió que cal per atansar-nos als cims i romandre-hi!

Juli Bernat

Ni pena ni Glòria

Ateneu Barcelonès 3 – 5 Sant Quirze

Espluguenc 1 – 3 Ateneu Barcelonès B

 

Ja hem començat. I hem començat sense pena: una derrota per la mínima del primer equip i una victòria àmplia de l’equip B. El primer equip va tenir dues cares, la primera meitat només va fer mig punt, però es pot entendre: tots els adversaris tenien més elo, en tres de les quatre partides tenien més de cent punts d’elo més. I la segona meitat? Unes taules ben meritòries del Ricard Torres, contra un adversari molt superior, amb més de cent punts d’elo de diferència. I també dues victòries brillants tot seguit, les de Carles Tosses i les de Ramon Cases, sí brillants, gairebé màgiques, perquè si arriba a passar alguna cosa més el primer equip hagués empatat. El partit no era gens fàcil; el Sant Quirze és un equip molt compacte, amb poca diferència d’elo entre els jugadors i, per tant, entre el primer i l’últim, en concret només dos-cents vuitanta-tres. Tot plegat fa que siguin difícils de guanyar, o l’altre equip és notablement superior o guanyen o empaten amb molta facilitat. Un equip compacte sempre puntua en algun tram de la formació, el suficient per sumar amb les escurialles de punts en la part de l’equip on no han anat bé les coses –si no és que en totes van bé- i, aleshores, sempre ronden la meitat dels punts com a mínim. Malgrat tot la derrota va ser per un sol punt, això em fa creure que una mica van lluitar amb ganes, com al pas de les Termòpiles els hel·lens, una mica més i claven la sorpresa, l’empat, tot plegat em fa pensar que els nostres tenen recorregut aquesta lliga, cal jugar igual, decantar una mica la balança i sucarem pa. Endavant!

I ara el B. El primer tauler va tenir un desenllaça ràpid, Jordi B. Oliva va veure que el seu adversari penetrava pel flanc de rei i no va poder aturar la sagnia: tot el flanc va quedar ràpidament desmantellat, descoordinat i sense possibilitat de prendre la iniciativa, Jordi només podia defensar la dèbil posició fins que les amenaces es confirmaven en la futura pèrdua de material. El segon tauler defensat per Juli Bernat va ser el següent en acabar, també cal dir que el Juli ho va tenir més fàcil: l’adversari va abandonar perquè no va voler assumir el cost d’haver tocat una torre en el seu temps per composar la posició sense dir el tradicional “composo” –de fet no calia gaire i menys encara fer-ho durant el propi temps. El més curiós de tot plegat és que el mòdul d’anàlisi prou que demostra que no calia abandonar, les posicions resultants de moure la torre no eren gens desastroses, normalíssimes, vaja, que tot va a gustos. El tercer tauler va acabar una mica més tard, la nostra cap de la secció va aconseguir una posició on l’adversari no es podia defensar gens, era mat de totes totes. Cal felicitar-la, va ser qui va demostrar una superioritat més clara. El quart tauler defensat per Jodi Calvet va ser l’escenari d’una dura batalla, agònica en alguns moments, amb alternatives per a tots dos. En Jordi s’enfrontava a un sub-10 amb molta experiència en competició, de fet era el membre de l’equip amb més partides en termes absoluts i amb més partides jugades el 2019. Finalment el Jordi va lluitar contra un final amb risc de fer taules per ofegament malgrat la superioritat de material i se’n va sortir.

El proper diumenge més, evidentment. El primer equip jugarà fora, contra el Congrés B. Una veritable caixa de sorpreses ja que no podem dir ni ase ni bèstia: no va jugar la primera ronda perquè hi ha una vacant al grup. I el B jugarà a casa contra el Jake D, un equip que va perdre totes les partides de la primera ronda. Potser la raó és que són canalla i van jugar amb elos per sota de 1450, però cal desconfiar, un nou jugador, una relliscada, mil coses, no val a badar ni a menysprear ningú que tothom juga. Esperem que tot acompanyi i que la Lliga Catalana tingui un veritable diumenge de glòria, sense tempestes, que amb Glòria ja hem patit prou.

Juli Bernat

Copes catalanes amb vi i plats amb calamars Ateneu Barcelonès A, 19 punts Ateneu Barcelonès B, 13 punts

Apa nois, que la temporada comença. De fet ja ha començat amb la Copa, veritable batibull de veus, escales mecàniques i de taules negres curulles de taulers. Veritable allau de gent abrigada a la recerca d’un restaurant. Tres-cents vint taulers, deu mil dues-centes quaranta peces i vint mil quatre-centes vuitanta caselles. Qui en pot voler més? Els equips, sí, els equips en la cursa per intentar conquerir el màxim dels trenta-sis punts possibles. El nostre equip A n’ha aconseguit dinou, un més de la meitat, i el B, tretze, cinc menys de la meitat, no sé si ens hem de plànyer gaire. A més, jo, el cronista, soc qui ha fet menys punts de tots els que les han jugades totes o gairebé totes, només dos i mig. Entre d’altres catàstrofes vaig regalar dues dames! Sens dubte jugar a dotze minuts i cinc segons no és per a tothom, cal tenir vista, resistència, capacitat de càlcul i encara molta més vista que l’esmentada tot just fa un moment per no perdre detalls que acaben en derrota. O per no regalar punts i mig punts que a ritme clàssic difícilment cediríem.

Us voldria donar un munt de dades, però encara només han publicat els resultats per equips i cap per jugadors. Malgrat tot us faré cinc cèntims. Carles Molina va fer una actuació meritòria dins el B. Jugava de quart tauler i va fer un munt de punts –encara no els sé perquè, com ja he dit, no els han publicat i jo no els vaig apuntar- si no vaig errat, quatre o cinc, molt bé. Toni Pampalona va aguantar, també dins el B, la pressió de ser el primer tauler. Juli Bernat, al matí de segon i a la tarda de tercer, va fer menys que no pas esperava –dos i mig. Jordi B. Oliva, segon del B a la tarda, va demostrar una gran concentració, sempre arribava primer a la taula que ens tocava. Jordi Calvet, tercer del B al matí, va jugar amb l’energia i passió que el caracteritza, pura passió tranquil·la: jo, a la vuitantena, vull jugar com ell! El Jordi Calvet és un exemple de dedicació i ímpetu que donaria per fer un anunci impactant. “Vine a l’Ateneu Barcelonès i gaudiràs de…”. I de l’equip A, què us puc dir? Ben poc, no els vaig veure gairebé mai jugar! Arribava gairebé sempre quan havien acabat o només quedava un tauler viu. Que em disculpin els companys. Només puc dir que els vaig veure sempre acompanyats de la millor bonhomia.

Ara bé, la ronda decisiva va ser la ronda cinc i mig: el dinar, el tiberi. El Toni Pampalona ens el va organitzar al restaurant d’uns coneguts, el restaurant el Mirall. Primers a ritme de tapes: amanida grega, calamars a l’andalusa, musclos i lacon gallec. Tots vam puntuar en els quatre plats. Segon de tall o peix. Vam tornar a puntuar. I evidentment amb alegria i guirigall compartit –el restaurant era ple com un ou d’equips de la competició- vam aixecar les copes curulles de negre i vam brindar, prou que aquestes copes les vam guanyar a través de l’esportivitat, la companyonia i tot allò que cal per començar la Lliga amb ganes el proper diumenge. Un detall: l’equip de la ronda dinar el vam formar la Núria, el Germán, el Toni, el Carles, el Ricard i el Juli. Caldrà repetir un matx amb tan bon resultat sempre que ens vingui de gust, oi?

Juli Bernat