Copes catalanes amb vi i plats amb calamars Ateneu Barcelonès A, 19 punts Ateneu Barcelonès B, 13 punts

Apa nois, que la temporada comença. De fet ja ha començat amb la Copa, veritable batibull de veus, escales mecàniques i de taules negres curulles de taulers. Veritable allau de gent abrigada a la recerca d’un restaurant. Tres-cents vint taulers, deu mil dues-centes quaranta peces i vint mil quatre-centes vuitanta caselles. Qui en pot voler més? Els equips, sí, els equips en la cursa per intentar conquerir el màxim dels trenta-sis punts possibles. El nostre equip A n’ha aconseguit dinou, un més de la meitat, i el B, tretze, cinc menys de la meitat, no sé si ens hem de plànyer gaire. A més, jo, el cronista, soc qui ha fet menys punts de tots els que les han jugades totes o gairebé totes, només dos i mig. Entre d’altres catàstrofes vaig regalar dues dames! Sens dubte jugar a dotze minuts i cinc segons no és per a tothom, cal tenir vista, resistència, capacitat de càlcul i encara molta més vista que l’esmentada tot just fa un moment per no perdre detalls que acaben en derrota. O per no regalar punts i mig punts que a ritme clàssic difícilment cediríem.

Us voldria donar un munt de dades, però encara només han publicat els resultats per equips i cap per jugadors. Malgrat tot us faré cinc cèntims. Carles Molina va fer una actuació meritòria dins el B. Jugava de quart tauler i va fer un munt de punts –encara no els sé perquè, com ja he dit, no els han publicat i jo no els vaig apuntar- si no vaig errat, quatre o cinc, molt bé. Toni Pampalona va aguantar, també dins el B, la pressió de ser el primer tauler. Juli Bernat, al matí de segon i a la tarda de tercer, va fer menys que no pas esperava –dos i mig. Jordi B. Oliva, segon del B a la tarda, va demostrar una gran concentració, sempre arribava primer a la taula que ens tocava. Jordi Calvet, tercer del B al matí, va jugar amb l’energia i passió que el caracteritza, pura passió tranquil·la: jo, a la vuitantena, vull jugar com ell! El Jordi Calvet és un exemple de dedicació i ímpetu que donaria per fer un anunci impactant. “Vine a l’Ateneu Barcelonès i gaudiràs de…”. I de l’equip A, què us puc dir? Ben poc, no els vaig veure gairebé mai jugar! Arribava gairebé sempre quan havien acabat o només quedava un tauler viu. Que em disculpin els companys. Només puc dir que els vaig veure sempre acompanyats de la millor bonhomia.

Ara bé, la ronda decisiva va ser la ronda cinc i mig: el dinar, el tiberi. El Toni Pampalona ens el va organitzar al restaurant d’uns coneguts, el restaurant el Mirall. Primers a ritme de tapes: amanida grega, calamars a l’andalusa, musclos i lacon gallec. Tots vam puntuar en els quatre plats. Segon de tall o peix. Vam tornar a puntuar. I evidentment amb alegria i guirigall compartit –el restaurant era ple com un ou d’equips de la competició- vam aixecar les copes curulles de negre i vam brindar, prou que aquestes copes les vam guanyar a través de l’esportivitat, la companyonia i tot allò que cal per començar la Lliga amb ganes el proper diumenge. Un detall: l’equip de la ronda dinar el vam formar la Núria, el Germán, el Toni, el Carles, el Ricard i el Juli. Caldrà repetir un matx amb tan bon resultat sempre que ens vingui de gust, oi?

Juli Bernat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s