Amb massa pena i Glòria d’un dia

Congrés B 5 – 3 Ateneu Barcelonès

Ateneu Barcelonès B 4 – 0 Jake D

Ja hi som, dues rondes i ja ens planyem i toquem el cel amb els dits, tot alhora. El primer equip no ha guanyat i alguns dels seus membres es planyen per les xarxes dels mòbils, només faltava que diguessin que els meus pronòstics interessats, pur amor pels companys, són un nyap i a veure si callo! Cal reconèixer que la derrota és clara i que sort hem tingut de Ricard Torres ja que és l’únic que ha guanyat, sense ell la derrota seria encara més contundent. El Ricard és una mena d’heroi, de lleó de les Termòpiles, el posseïdor de la pedra de Rosetta de la solidesa: cap derrota i planta cara als elos superiors sense fer figa. Oh, Ricard, a quin déu hem d’oferir libacions, on és el temple on fer-los! No em renyeu, senzillament no defalliu, companys, insisteixo. Primer, totes dues derrotes s’han produït amb dos dels tres equips que han guanyat tots els partits, vaja, que potser el primer equip ha jugat amb els millors equips totes dues rondes, ara només cal esperar equips més accessibles, ¿que no pujarà l’equip? com si en pugéssim un tots els anys! La setmana propera jugueu a casa contra un equip amb el qual no perdreu de cap de les maneres: el vacant. Home, no feu mala cara, no me’n ric gens, només vull dir que descanseu, que esvaïu els pensaments impurs, entreu al temple grec i feu libacions a l’optimisme i espereu la quarta ronda contra el Cadena, també a casa, contra un equip que també té zero punts, concentreu-vos perquè aquest enfrontament sí que és importantíssim: cal guanyar als rivals directes, aquest partit sí que marcarà diferències importants, no val a badar. Oh, déus, on és la palestra on entrenar l’ànim!

I ara el B. Avui, bingo, 4 – 0, tots els punts es queden a casa Sí, toquem el cel amb els dits, set punts de vuit possibles. Tercers empatats a punts i desempats amb els segons, la Gran Penya C. Increïble, oi? Però no val a badar, la setmana que ve jugarem contra els primers a ca seva i tot plegat podria ser només glòria d’un dia. Però no posaré la bena abans de la ferida: només tenen mig punt més que nosaltres i han jugat també amb equips fluixos –que ningú no s’ofengui, però els resultats parlen- vaja, que cal anar-hi i jugar amb ganes perquè no sabem encara si tot plegat és fruit dels emparellaments concrets o de la superioritat real. Ganes de guanyar i respecte cap a tothom, la resta, damunt els taulers. Com veieu he començat pel final, perquè avui no hem patit gens, quatre punts, tres ben ràpids. Per què? Perquè hem jugat contra xiquets que comencen, i comencen amb ganes i amb massa presses en tres dels casos. Els adversaris del Juli, de la Lourdes i del Carles han comès el mateix error: córrer. El Carles ha guanyat el primer, l’únic problema que ha tingut era evitar empaltar-se de la velocitat de l’adversari. Després la Lourdes, ha començat l’última i ha acabat la segona, el xiquet també corria massa. Després el Juli, un altre xiquet que treia foc del rellotge: després de cinquanta-dos moviments tenia una hora i trenta-dos minuts, més que a l’inici de la partida. I un altre cop el Jordi Calvet s’ha enfrontat a l’adversari que es mostrava més sòlid, l’Albert, un bon minyó, un jugador molt polit de moviments damunt el tauler, un homenet que té la virtut fonamental per progressar en l’art dels escacs quan un és encara menut: paciència, espera. Dedicava temps a pensar les jugades, explorava amb la mirada el tauler i no tocava una peça fins que creia haver trobat el desllorigador. L’Albert progressarà i de ben segur que d’aquí dos o tres anys no serà gens còmode tenir-lo davant. I la resta? Que mirin son company i que facin el mateix, mirar molt i córrer poc. Sembla que de moment els déus ens han beneït. Però ja ho he dit, la tercera ronda pot ser la prova de foc. Oh, déus, de l’Olimp! No aparteu la vostra mirada de nosaltres! Oh, Caissa, guieu la nostra mà amb fermesa!

Embolica que fa fort. Sí, inagurem una nova secció on cada setmana farem un repàs de les benediccions que aboquen els déus damunt equips i jugadors i de les malifetes dels faunes que deixen en evidència fins al jugador i al club més ben plantat. I no ens estalviarem mirades a rondes anteriors ja que de vegades les coses no arriben a les nostres oïdes el dia que passen. Primera. A la primera ronda el Vilafranca B va derrotar el Vilafranca A, tots dos juguen a segona catalana, grup IV, i en totes les partides els deu jugadors del B tenien menys elo que el jugador de l’equip A amb qui van jugar, increïble, oi? Malgrat tot haig de dir una cosa: molts jugadors del B eren més joves, només duien un home francament gran, el gran Salvador Lluverol, un home que ha format i forma encara fornades i fornades de joves, de ben segur que li han empeltat l’ímpetu juvenil. Segona. A la primera ronda el Catalunya D, de primera provincial, al setè tauler alineava un jugador que també alineava el Catalunya F, de tercera provincial, al primer tauler. No faig broma. Conseqüències: tots dos equips perden amb un zero per alineació indeguda, de moment el jugador afectat perd elo per dues partides, jugades el mateix dia a la mateixa hora, apa, potser el comitè de competició haurà de dir res sobre això perquè el jugador no ha fet res per merèixer dues derrotes –una de real i una altra per incompareixença perquè ningú no pot jugar en dos llocs diferents, a Esplugues i a Castelldefels alhora, ni que ho permetés el reglament de la lliga! Insistim: la pífia no és pas seva, gens. Tercera. L’equip que va primer al segon grup de la DH és el Valls. Acaben de pujar i han clavat una panera al Figueres i una derrota molt dolorosa a un aspirant al títol, l’Escola d’Escacs de Barcelona. En aquest segon cas hem quedat bocabadats: hi han hagut partides apassionants, mireu-les, hi són a retransmissions de la Federació i a Chess24. La segona, la vuitena i la novena van ser d’infart, apassionants. En concret en la vuitena es van enfrontar dos vells coneguts meus perquè tots dos són de Vilafranca i, un altre cop, va véncer la passió de la joventut. Oh, déus, nosaltres no som joves, malgrat tot atorga’ns la passió que cal per atansar-nos als cims i romandre-hi!

Juli Bernat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s