Santa Eulàlia aspada ¿agafarem volada? Jake E 0 – 4 Ateneu Barcelonès C

Déu n’hi do aquesta quarta ronda! Tots els punts al cabàs de l’equip C! Però es veia venir: hem jugat en dia 10, xifra meravellosa, d’aquí dos dies, Santa Eulàlia, hem baixat tots els jugadors de l’equip a la parada de Santa Eulàlia de la línia u de metro, la vermella, sí, vermella com el penó de Santa Eulàlia i, per acabar-ho d’adobar, jugàvem al carrer del Montseny de l’Hospitalet de Llobregat que connecta espiritualment al carrer del Montseny del barri de Gràcia i, alehores, totes les gràcies han anat a petar damunt el nostres taulers i ens han vist jugar i ens han acollit i ens han escollit per guanyar totes les partides. Oi que és lògic i evident? Clar que sí.

Si haig de ser sincer, només he vist dues partides: la de la Lourdes i la del Juli. I si he de tornar a ser sincer, el motiu és que la canalla del Jake E ha ofert resistència a tota ultrança, ha calgut lluitar, no ens han regalat res, han lluitat i força. El primer en gunyar, el Carles Molina, el quart tauler, apa, un altre cop, aquest home fa via pels camins calculables de l’elo. Després, si la memòria no em falla, ha guanyat el Jordi Amat, el primer tauler de l’equip C. Totes dues han tingut els nostres colors des del principi. La partida de la Lourdes ha acabat en mat al seu favor. El seu adversari prou que ha cercat amenaces de mat, amb la dama i un cavall pressionava l’enroc de la Lourdes, un cavall assetjava la torre ¿gunyarà la qualitat? però la Lourdes ha aconseguit netejar de peces el voltant del rei adversari i el rei ha començat a ballar la dança més dolorosa que es fa i es desfà, la de la xarxa de mat, fins que la Lourdes ha capturat el peó que feia de darrer refugi del rei amb la dama protegida per un llunyà alfil, mat, dama arran de rei contra les cordes de la vuitena fila sempre és mat. Només restava la partida del Juli. El seu adversari ha plantat cara i no ha comès cap error important fins al moviment vint-i-cinc: ha regalat la dama amb absoluta parsimònia, com si tingués un as amagat a la màniga que el Juli no veia, però ni as ni peça, era una simple badada, el Juli ha capturat la dama i final, el seu adversari ha abandonat. Zero a quatre. I ben d’hora cap a casa.

Els dos fets més rellevants s’han produït fora del tauler. El primer: l’ambient animat que regnava al local del Jake, fotos amb flaix durant les partides, també sense flaix, i fins i tot immediatament emeses a ves a saber a quin racó del món, és a dir, part dels assistents com a públic semblaven periodistes esportius davant un espectacle de primer ordre. Tot plegat ens animava. Converses de fons, a les sales adjacents la bona gent xerrava amb alegria. Res no aturava l’animació, ni tan sols les sorolloses conseqüències dels refredats i grips pròpies de la passa que ens afecta aquests dies. Un ambient relaxat i casolà que no ha destorbat gens la nostra concentració.

El segon fet destacat l’han protagonitzat el Jordi Amat i el Juli Bernat. Els nostres primeres espases han discutit amicalment i animadament –era un altre cop el signe diferenciador de la jornada- sobre si tot just abans de gunyar la dama de l’adversari, el Juli tenia millor posició o la tenia el jove jugador del Jake E. Camí del metro, pel carrer de Rafael de Campalans –noucentista d’esquerres, pare de tantes iniciatives lloables-, per cert que el nom del nostre mai no prou recordat prohom de ben segur que estimulava el debat, la cosa ha arribat al seu zenit i han considerat que calia entrar la partida al mòdul d’anàlisi per verificar qui tenia avantatge en funció de l’avaluació del gran mestre cibernètic. I la cosa ha quedat com tot seguit exposem.

(319) BERNAT MOR,Juli – SORDO PARDO,Arturo [D35]

Lliga, 3a, grup II (4.2), 10.02.2019

 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 Cf6 4.Ag5? Cbd7 5.e3? h6 6.Ah4 e6 7.cxd5 exd5 8.Cf3 Ae7 9.Ad3 Ce4 10.Axe7 Dxe7 11.0–0 Cdf6 12.Ae2? Ag4 13.Ce5 Axe2 14.Cxe2?! [14.Dxe2] 14…0–0 15.Cf4 c5? 16.Cf3? [16.Tc1 Tac8 (16…cxd4 17.Dxd4 Tfe8 18.Cfd3) ] 16…Dd6?! 17.dxc5 Cxc5 18.Dd4 Ce6 19.Cxe6 Dxe6 20.h3 Tfe8 21.Tfd1?! [21.Tac1] 21…Tac8?? 22.Dxa7 Tc7 23.Cd4 De5 24.Da3 [24.Da5 és millor.; 24.Db6 és un pèl millor que l’anterior.; 24.Tac1 és la millor de totes tres.] 24…Ce4 25.Cf3 amb profunditat 19 indica avantatge blanc: 1.19. 25…Te6 és una badada que costa la partida a les negres. 26.Cxe5 és l’adeu de la dama negra i la pèrdua de la partida. 1–0

 Segons el nostre amable assessor de silici, les blanques, Juli Bernat, tenia un avantatge d’u coma dinou amb una profunditat d’anàlisi de dinou jugades. No cal dir que és una avaluació força fiable i que no cal donar-li més voltes: el Juli tenia una avantatge clar, però no pas definitiu. De fet es considera que un avantatge és guanyador quan l’avantatge és dos o més de dos, aleshores es considera que, si el bandol no fa una pífia ben grossa, el bandol capdavanter si juga amb una mínima precisió té la partida guanyada. Tot plegat és més complex del que sembla: els grans jugadors no es deferencien de la resta de jugadors perquè aconseguixin grans avantatges, entre d’altres coses cal tenir ben present que els grans avantatges no neixen del bon joc del bon jugador, tenen el seu origen en els errors dels jugadors inferiors. De fet els grans jugadors es diferencien en aconseguir guanyar gràcies a avantatges petits, com Carlsen, que discrimina i esprem una petit detall, un petit avantatge. O es guanya per errada significativa de l’adversari o es guanya per pressió constant sobre una petita possibilitat, un petit avantatge, que conduirà l’adversari a no tenir jugades, a patir un atzucac que l’aboca a una jugada dolenta, perdedora perquè no en queda cap més.

I el primer equip de l’Ateneu Barcelonès? També va tenir la gràcia i els favors de Santa Eulàlia al seu favor: Ateneu Barcelonès 5½ – 2½ Tres Peons C. I com anem a la classificació? El primer equip tercer i el segon, també: pensàvem que seríem segons amb els quatre punts, però l’equip segon, el Catalunya G, no va badar gens ni mica i va omplir el cabàs amb tots els punts, com nosaltres. I el Mataró D, per no perdre el costum, en va sumar quatre, amb setze de setze! Que la copatrona de Barcelona ens acompanyi la propera ronda i també Santa Anna.

Juli Bernat

Fotos de Núria Castellvell a l’equip A

Fotos de Carles Molina a l’equip C

 

Avui Freud, no pas Santa Anna: molt desig, jugada vana Ateneu Barcelonès C 3 – 1 Sant Josep D

He perdut la fe? ¿Reto homenatge a un dels mestres de la sospita, el doctor Freud? No patiu. No. Més aviat tot el contrari. Però avui no hem lloat amb força les petites figuretes de fusta com si fossin mares de déu trobades del país de Lil·liput. Avui ens hem deixat dur per l’avidesa, la líbido i el curt termini han creat un vel sobre la devoció i la reflexió. Vegem-ho. Primer punt: Carles Molina, ni es despentina –apa! un altre rodolí- perquè no li cal ni tocar una peça per fer un altre punt a la lliga, els del Sant Josep no tenien quart tauler, dos de dos, sembla que el ploricó té més èxit a escacs que no pas qui desitja en excés –aquest, aquest és el tema d’avui! I qui desitja en excès? La Lourdes, el nostre segon tauler. A la jugada vint-i-dos, amb torre i dama de més –un bon minyó el seu adversari- quan té el mat dels dos alfils, si fa nofa, no veu que el seu adversari ha retirat el cavall que li permetia fer mat en l’última fila, però ella duta pel desig excessiu, ha tirat pel dret, com si el cavall encara li permetés el mat, aleshores, l’alfil del jove Folgueiras ha engegat a can Pistraus la dama de la Lourdes víctima d’una excessiva passió de guanyar! Molts psicòlegs han estudiat aquesta tendència de l’escaquista de seguir un pla guanyador fins i tot quan ja no és viable, fins i tot quan resulta que és la causa d’una dolorosa ferida, una ferida de la passió de guanyar. Malgrat tot la Lourdes s’ha refet, torre de més encara permet guanyar, però allò que no havia de durar ni trenta jugades, s’ha allargat fins a la quaranta-set. I quines cares les de la resta de l’equip! Valga’m déu si arriba a perdre la partida! Però l’honor de la ponent de la secció no ha acabat a la picota pública. Segon punt.

I el tercer l’ha conquerit el Xavier Soriano que s’ha estirat dels cabells durant bona part de la partida perquè ha regalat la qualitat. Però el Xavier tenia febre i això l’ha salvat. Sí! No faig broma, no arrufeu el nas! Escolteu bé: la febre va bé per jugar a escacs, empíricament comprovat, jo he guanyat les tres partides que he jugat en ma vida amb febre, de veres. La febre va bé perquè com que estàs fotut –una mica, eh! si és massa, et quedes a casa- no tens tant de desig, vaja, la febre és un antídot contra el desig excessiu –ara no penseu en el que no toca, centrem-nos. Com que tenim febre, minva el desig excessiu i com que tenim febre tenim por d’espifiar-la i ens lliurem amb resignació a la reflexió profunda, pensem més perquè pensem que no podem pensar i aleshores pensem millor i sense neguitejar-nos, la febre apaivaga, com ja hem dit, tot neguit i, aleshores, l’escalfor de la ment fa emergir l’imperi de la sola raó i guanyem la partida. Resumint: la teoria dels humors medievals dels galens aplicada al joc dels escacs. Apa! Si m’ha sortit l’explicació de la partida del Xavier com si fos el diàleg d’una obra del Molière! Quin art! I quin rave de final ha fet el Juli! Haig de dir, en descàrrec seu, que sempre li toquen els ossos i que fa de para-xocs de l’equip jugant al davant, però no patiu perquè no pateix: ja anem tercers, rectifico, continuem tercers a mig punt del segon i amb molt millor desempat i cal dir que els segons han tingut un adversari fàcil, si la setmana passada teníem el segon lloc a la lliga a l’abast, ara el toquem amb els dits sense estirar gens el braç. Va nois una empenteta. Una empenteta que podria haver aconseguit el Juli si a la jugada trenta-dos hagués pensat més i s’hagués amoïnat menys del poc temps que tenia, si arriba a avançar un peó fa xixines el bàndol adversari, de fet cal dir que eren possibles unes taules per repetició de jugades, però també cal dir que eren unes repeticions d’ordinador, d’allò més antinatural, vaja, inhumanes, de màquina i prou. Però el Juli s’ha precipitat i no ha fet la que tocava malgrat que la tenia a la punta dels dits, que l’havia vista però no la valorava tan devastadora en aquell moment. I després menys temps, ha arribat a tocar el rellotge amb només tres segons! I el noi –un noi de la cinquantena- no té els nervis per a aquestes aventures i ha fet finalment la pífia definitiva. La seva actuació ha tingut el mèrit d’entrellucar l’errada de l’adversari i el desencert de no saber-la aprofitar del tot i adeu punt. Si arriba a guanyar ja seríem segons, mig punt per davant. A la grenya equip C! A la grenya! Però sense fums, que el Mataró D ja en porta dotze de dotze. Aspirem al segon lloc mentre veiem com s’allunya com una galàxia llunyana els del Maresme: gairebé a la velocitat de la llum.

I l’equip A? Molt bé, gràcies. Sant Boi C 3½ – 4½ Ateneu Barcelonès. Quarts en solitari amb dos punts de matx amb tres equips davant amb tres, però, però cap té millor desempat que l’equip A, cosa que permet, si el vent és favorable i en guanyem un, dos o tots tres, fer un salt endavant, és a dir, quarts amb els tres del davant ben arran. Tenim els dos equips lluitant per ser ben al davant, aspirant a constar al quadre d’honor! Quant de temps fa que això l’Ateneu no ho veia? Controlem el desig, una mica de febre, apaivaguem les passions, pensament net, poc neguit i, aleshores, victòries mil. Freud, allunya’ns la passió! Santa Anna, atorga’ns la llum serena! Ateneu, porta les naus com si fóssim tot d’Odisseus cap a Ítaca!

Juli Bernat

                                                                                                                                         fotos: Núria Castellvell

 

 

Gràcies Santa Anna, poderosa dama! Sant Adrià E 1½ – 2½ Ateneu Barcelonès C

Us revelaré un secret: jo, abans de jugar les rondes sempre vaig a l’església de Santa Anna de Barcelona, arran de la plaça Catalunya, antic monestir amb claustre i sala capitular i vinculat a l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, orde militar prou idoni per inspirar-se en el joc d’escacs que de ben segur ja jugaven els cavallers del Sant Sepulcre. A més, si el temps acompanya, preparo les obertures al claustre de l’antic monestir, on regna la pau necessària. Sempre em faig creus del misteri de l’existència d’un jardí tan ombrívol i assedegador de l’ànima arran de la voràgine de la ciutat moderna. Com us dic, un misteri. També revelaré que molt sovint prego davant la relíquia del Sant Sepulcre vinculada al “Jubileu dels Perdons”, que atorgades un conjunt d’indulgències espirituals de primer ordre. Us preguntareu el motiu de la meva devoció, us el diré, arran de Vilafranca del Penedès on visc, a només una hora a peu, entre pinedes i vinyes i masos encantadors, trobem la capella del Sant Sepulcre d’Olèrdola, capella rodana, sí, l’única del Penedès, misteri místic, antic priorat de l’orde que depenia del monestir de Santa Anna de Barcelona. Tot plegat espiritualitza la unió entre els meus dos mons: el Penedès i Barcelona. Haig de dir que sovint pelegrino fins a la capella rodona i medito, també hi estudio escacs, tauler quadrat, capella rodona, misteris.

Us revelaré ara una evidència: hem anat a jugar a Sant Adrià del Besòs –sota el patronatge de Sant Adrià de Nicomèdia, militar romà convertit al cristianisme i que morí màrtir, sens dubte, poderosa protecció. Hem jugat l’enfrontament en una sala d’un poliesportiu que feia molt de goig, arran del restaurat riu Besòs. Comença el matx i el nostre quart tauler amb decisió ha resolt la partida al seu favor, primera partida i primer punt a la lliga del nostre Carles Molina, avui el quart tauler, juga amb tot el cor, Santa Anna l’ha guiat, sens dubte. Però tot seguit les tornes: el Xavier Soriano, el tercer tauler, fa una bona pífia i perd la dama –tots en fem una de grossa a l’any, Santa Anna et perdona i nosaltres encara més. Empatats 1-1. Al primer tauler, el Juli amb negres, lluita i defensa els nostres colors i, quan era a punt de fer la jugada vint-i-dues, ha sonat el mòbil del seu adversari, el senyor Valentín Solana, sidral! El delegat local a adduït que era una alarma per prendre un medicament i que li ho havia comunicat prèviament, nosaltres que a qui cal avisar és al delegat i al jugador de l’altre equip i consignaro a l’acta abans de començar les partides; a més, el reglament no fa distinció de causes quan sona un mòbil. Malgrat tot la sang no ha arribat al riu, cosa que hagués estat fàcil si tenim present que jugàvem arran de la llera del Besòs. Sospito que malgrat el passat bel·licós de Sant Adrià i dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, tots, però tots, s’ha congriat per evitar mals majors. Amén, sempre. Aleshores el senyor Valentín Solana molt prudentment ha ofert taules al Juli. Les ha acceptades tot seguit i sense fer escarafalls perquè quan les coses s’emboliquen cal espiritualitzar les coses. Malgrat tot, podria haver seguit, com demostra l’anàlisi del Fritz 12 tenia les taules a mà i certes possibilitats de guanyar. Vegem-ho.

SOLANA,Valentín – BERNAT MOR,Juli [D10]

Lliga catalana, tercera provincial de Barcelona, grup II (2.1), 27.01.2019

[Bernat,Juli]

1.d4 d5 2.c4 c6 3.e3 Af5 4.Cc3 dxc4?? 5.Axc4 e6 6.Cge2 Cd7 7.Cg3 Ag6 8.a3?? Cgf6 9.0–0 Ad6 10.f4 Cb6 11.Ab3 Dc7?? [11…Cbd5!] 12.Ac2?? Axc2! 13.Dxc2 0–0 14.De2 Cbd5 15.e4 Cxc3 16.bxc3 Ae7 17.e5 Cd5 18.Ad2?? g6 19.Dg4 f5!! 20.De2? amb lleuger avantatge negre. [20.exf6 Txf6 amb força igualtat, les negres han aconseguit gairebé igualar.] 20…Ah4? 21.Tf3? gairebé ?? 21…Axg3 22.Txg3 [22.Txg3 i el mòdul atorga –0,16 amb 22…c5, la que les negres anaven a fer. A més les línies de joc negres eren més evidents i fàcils de veure, naturals en l’argot dels escacs. 22…c5 23.h4 cxd4 24.cxd4 Dc2 25.Tc1 De4 26.Dxe4 fxe4 27.h5 Tfc8 (27…Rg7 iguala amb –0,05 amb profunditat 20/44.) 28.hxg6 Txc1+ 29.Axc1 Tc8 30.gxh7+ Rxh7 31.Ad2 Tc2 32.Ab4 e3 33.Rf1 Tf2+ 34.Re1 Txf4 35.Tf3 Tg4 36.g3 b6 i les negres tenen -2,60 amb profunditat 21/42. Poden guanyar amb certa facilitat.(36…Rg6 també és força bona per a les negres. El mòdul atorga -2,45 amb profunditat 20/42.) ]  ½–½

Com prou indica el mòdul amb tot de valoracions amb el signe menys, indica que hi ha avantatge negre, el Juli tenia força fàcils les taules i en determinades línies de joc, les més naturals, moltes possibilitats de victòria. Però el Juli ha fet bé, cal assegurar, mig punt amb negres al primer tauler enmig de l’enrenou de la polèmica és una bona aportació a l’equip, cal recordar-ho sempre, l’objectiu és d’equip.

Només restava viva la partida de la nostra delegada d’equip i insigne ponent de la secció d’escacs, la magnànima Lourdes Porta, el nostre segon tauler. Si perdia, perdíem l’enfrontament, si feia taules, empat, si guanyava, segon enfrontament seguit resolt amb la victòria de l’equip. La cosa no era fàcil, tenia qualitat de menys, el seu adversari, el senyor José Antonio Vela, dues torres, ella, torre i cavall, a més, tot de peons també adornaven el tauler. Aleshores, jo, amb el cor encongit he començat a pregar a Santa Anna i als cavallers difunts de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i hem recollit els fruits: la Lourdes, il·luminada, ha fet tot de maniobres encertadíssimes, el senyor Vela ha fet treballar de valent son rei amb l’esperança de desequilibrar la posició, però, aleshores, l’ha col·locat entre un garbuig de peons propis i aliens que li han restat força les caselles de fugida del sobirà. Lourdes no ha defallit, Santa Anna, tampoc, he vist com s’obria el tauler de la partida de la Lourdes i del senyor Vela i el rostre de Santa Anna emergia refulgent! Aleshores, quan el senyor Vela no tenia més opció que retirar el rei, ha badat i no ho ha fet, de ben segur que el motiu era que anava a perdre uns quants peons, cosa gens menyspreable davant la possibilitat que una coronació girés la truita, potser també ha esperat que una imprecisió de la Lourdes li permetés guanyar material, no era gens impossible, la torre de la Lourdes no tenia gaires caselles al seu abast, tot de peons perillaven. Com he dit, el senyor Vela ha badat i, potser per la refulgència del rostre de Santa Anna que només jo veia gràcies a la meva intensa devoció, però que de ben segur afectava la partida en tots els àmbits, sobretot l’espiritual, perdó, perdó, que perdo el fil! Com deia, el senyor Vela ha badat i no ha vist un singular i bonic mat a una. Havia de retirar el rei a temps! Calia treure’l de la companyia atapeïda de peons! I la Lourdes sí que l’ha vist. Amén, sempre. Gràcies Santa Anna. Aleshores el senyor Vela ha lloat la troballa miraculosa de la Lourdes, sens dubte té el seu vessant espiritual prou desenvolupat per haver percebut la interseció de Santa Anna. Al senyor Vela cal recomanar-li oració, pergàries a Sant Adrià de Nicomèdia i evitarà disgustos en la comèdia dels escacs. Amén. I pel Besòs només ha baixat aigua durant les partides.

El nostre primer equip avui tenia difícil guanyar, el vuitè tauler, el meu estimadíssim amic, el senyor Jordi Calvet, un cavaller de l’orde de Caissa, no ha pogut anar a jugar la partida, ha tingut una indisposició, temo que la grip, ves a saber. Esperem la seva ràpida recuperació de tot cor, és un membre imprescindible. De tota manera la resta de l’equip ha caigut derrotat per ben poc si tenim present que jugàvem amb un jugador menys: Ateneu Barcelonès 3½ – 4½ Sant Quirze. Lloem-los.

I per acabar. L’equip C va tercer! Gairebé segon si tenim present que el segon és el nostre adversari de la primera ronda, al qual vam vèncer, i que ha guanyat 4-0 contra el Castellar C, un equip que porta zero punts, vaja, deixeu-me ser un pèl inflat, els tenim a l’abast. Qui ho anava a dir abans de començar la lliga! Però, però, no ens inflem massa: el Mataró D les ha guanyades totes, té vuit punts. Prou es veu qui té moltes, però moltes possibilitats de guanyar el grup II de la tercera provincial de Barcelona: té el segon a dos punts i mig amb només dues rondes, si es confirma aquesta tendència, el Mataró D tindrà coll a vall la victòria final d’aquí no gaires rondes. Això sí, els seus elos no són cap broma a la tercera provincial:1843, 1823, 1783 i tanquen amb un 1700. I compte, tenet la protecció de Santa Juliana i de Santa Semproniana, dues joves màrtirs locals del segle III! I nosaltres només tenim Santa Anna! Dues contra una! Què hi farem!

Juli Bernat

Amunt i força Ateneu! Ateneu Barcelonès C 2½ – 1½ PiP F

Avui, 20 de gener de 2019, primera ronda de la lliga catalana d’escacs. L’equip C, de tercera territorial, grup II,  comença amb bon peu, però anem a pams: podria haver estat molt millor, un 3-1, o no gaire lluït, un 2-2. Al tercer tauler han acabat força ràpid: Jordi B. Oliva ha derrotat al visitant Oriol Ginesta, primer punt de l’Ateneu C. El nostre quart tauler, Xavier Soriano, ha trigat força més de gunyar Guiu Laín, segon punt al cistell de casa. Felicitats nois i endavant. I a partir d’ara gens de por i a tenir ganes de menjar punts. I ho dic amb voluntat d’alliçonar: els membres dels equips inferiors de l’Ateneu sempre tenim por de no fer-ho bé i ens posem la bena abans de la ferida. Fora angúnies! A jugar amb ganes de guanyar, perquè si la felicitat és jugar a escacs, l’objectiu és guanyar partides. I els humans –els ordinadors, no pas- necessitem l’ànim, tenir l’ànim ben alt si volem fer el que sabem fer. Si perdem partides, analitzem-ne les causes i a jugar-ne una altra amb una lliçó apresa. Sense defallir. El regne de Caissa només és per als resilients. Com deia: dos punts al cabàs.

Però no tot són flors i violes. El cavaller de l’equip C, el senyor Jordi Calvet, el nostre primer tauler, ha quedat en una posició força escanyada. Tinc la sensació que els dos primers taulers del PiP F havien preparat amb algú l’obertura, vaja, que hi havia una mica de cuina casolana, potser m’equivoco, però la marca de la casa PiP és preparar els joves amb les partides dels adversaris que troben a la xarxa i, si no és això, aleshores és que preparen un munt d’obertures i de variants. Com deia, el Jordi ha quedat escanyat i després amb les peces amb un desenvolupament escàs i estrany. Finalment el seu adversari, Biel Andreu, ha aprofitat el rei exposat del Jordi. I patapam. Un punt per al PiP F. Només restava la partida de Juli Bernat, el segon tauler, la nova adquisició de l’Ateneu –només com a jugador, perquè l’home ja porta gairebé vint-i-sis anys de soci. La pressió sobre l’esmentat home era considerable: entre setmana les xarxes feien comentaris i generaven pressió sobre els dos primers taulers de l’equip C. Valga’m déu, que som humans i un aprenents en aquest ofici! Això sí, uns aprenents valents i que duri. La partida és digna de ser analitzada a consciència. El domini del Juli no s’ha materialitzat en una victòria per dos motius: el primer, malgrat que el mòdul d’anàlisi marca avantatges importants, cal tenir present que el joc no era transparent, fàcil, era complex i amb riscos, alguns aparents segons el mòdul, però durant la partida, en viu i en calent, són molt reals, tan reals com si fossin de veritat, el llindar de jugades dels humans, on fins podem calcular amb seguretat és molt escàs; el segon motiu, l’adversari, Arnau Viñas, ha mantingut  vives les amenaces durant tota la partida, el Juli tenia l’enroc assetjat i era difícil rematar malgrat el flanc de dama desballestat de l’Arnau. Aleshores, l’home del corbatí blau cel i de l’armilla grana –esperem que el Juli faci escola en els escacs mundials i tots els jugadors vagin tan polits i elegants- ha comès una imprecisió i gairebé s’han girat les tornes: l’Arnau tenia mat a una! Però el Juli ha aprofitat de manera convincent la posició: l’Arnau tenia el rei exposat, al centre i sense la companyia de peons, i el Juli un peó a d4 i una dama que podia fer tot d’escacs amb l’ajuda del modest soldadet capgròs, a més, l’Arnau, malgrat tenir mat a una, patia una restricció molt enutjosa, cap de les seves abraonades peces podien defensar, un peó negre barrava el pas fins a les línies inicials de les blanques. Déu n’hi do com és aquest art dels escacs: un parell de peons on han de ser i la partida és radicalment diferent, si hi fossin on no toca, adeu punt. Aleshores, el Juli ha aprofitat tots els ingredients esmentats i ha cuinat unes taules per escacs successius que han desenbocat en futures taules per repetició de jugades, no ha calgut arribar-hi, l’Arnau ha vist que no hi havia cap secret i que la mà ferma del Juli no feia cap concessió. Unes taules per aprendre escacs i, ja ho dit, jugar-hi és la felicitat.

Cal tenir present que el PiP G la lliga passada ens va clavar un 3-1 a ca seva, per tant, alegria, progressem! Hem començat bé. El 2018 en cap enfrontament vam passar de l’empat 2-2, no vam guanyar-ne cap. Enguany ja n’hem guanyat un, a la primera. El 2018 vam fer setze punts, quatre d’un vacant, és a dir, en vam fer realment dotze en vuit rondes, un i mig per enfrontament. Enguany, en farem vint en vuit rondes si mantenim el ritme –ja sé que queda molta lliga, que només hem començat, ja ho sé. El 2018, vuitens; el 2019, si seguim igual, ens movem en puntuació de tercers –no rondineu, no sigueu pessimistes, cal entusiasme i ganes, prou que ho he dit. I, a més, l’equip A també ha guanyat, 3-5 contra el Cornellà C. Tres victòries, quatre taules i una derrota. Mireu l’acta a la Federació, tingueu present que no puc fer la crònica d’allò que no he vist, però no patiu, sempre tindré present els ressons de les gestes del nostres companys del primer equip. I ara a preparar els propers enfrontaments: a mirar qui juga en cada tauler, a veure si tenen partides a la xarxa, a estudiar la resposta a les obertures que potser faran i mil detalls més. Els escacs es juguen des de molt abans de seure davant el tauler. I, sobretot, dormim satisfets perquè hem fet bona feina durant la primera ronda: dos enfrontaments guanyats. Amunt i força Ateneu!

Juli Bernat

 

Copa Catalana 2019. Fase Territorial de Barcelona

Aquest diumenge 13 de gener s’ha jugat la fase prèvia territorial de Barcelona de la Copa Catalana 2019. Durant tot el dia al Disseny Hub Barcelona més de vuit-cents jugadors van estar competint per a les places de la final Catalana, que tindrà lloc el proper 5 de maig.

L’Ateneu es va presentar amb dos equips. El primer inscrit en la primera categoria i composat per:  German Rodríguez,  Sergi Ibañez, Farouk Mogharbel, Joan Llaverias, Ramon Cases i Jordi Amat, i un segon inscrit en la tercera categoria, composat per: Carles Molina, Jordi Umbert, Jordi Calvet, Juli Bernat, Elena Sintas i Núria Castellvell.