Simultànies obertes d’escacs amb la GM Olga Alexandrova

Aquest dissabte 1 de juny vam celebrar les tradicionals simultànies que cada any organitzem des de la Secció d’Escacs de l’Ateneu Barcelonès. En aquesta ocasió, vam comptar amb la Gran Mestra Olga Alexandrova, campiona femenina d’Ucraïna el 2004, tercera al campionat d’Espanya absolut el 2011, i campiona femenina d’Espanya els anys 2013 i 2014.

Les partides es van jugar a l’entrada de carruatges i van causar força curiositat tan als socis i les sòcies que accedien a l’Ateneu com als vianants que passejaven pel carrer Canuda.

L’Olga Alexandrova es va enfrontar a quinze contrincants durant gairebé dues hores i mitja i va aconseguir no perdre cap partida. Només Ramon Cases i Joan Llaverias van poder arrancar-li unes taules.

L’Olga va regalar al Ramon Cases, primer en aconseguir les taules, un exemplar del llibre Joyas del ajedrez moderno, volum 3, sortit d’impremta fa tot just una setmana. Ens va oferir un altre exemplar per a la nostra biblioteca.

Els jugadors que van participar en les simultànies són: Teodoro Borras, Joan Llaverias, Ramon Cases, Farouk Moghalbel, Ricard Torres, Jordi Amat, José Luis Zorrilla, Toni Pampalona, Carles González, Jaime Rodríguez, Jordi B. Oliva, Xavier Soriano, Alfons Hurtado, Montse Montané i Carles Molina.

Aprofitant la presència del Gran Mestre Miguel Illescas, alguns socis van plantejar-li un dubte sobre un dels problemes d’escacs que publica a la Vanguardia.

Conferència de Josep Mercadé sobre escacs i literatura

El passat dilluns 27 de maig el senyor Josep Mercadé ens va parlar de la relació dels escacs i la literatura.

Josep Mercadé és catedràtic de Llengua Espanyola i Literatura i fa trenta anys que investiga el tema dels escacs a la literatura. Ha investigat sobre la literatura espanyola del Segle d’Or i sobre el paper que va exercir Lope de Vega tant en la literatura espanyola com en l’europea.

És autor d’una trentena d’articles publicats en diaris i revistes literàries i d’escacs, de l’assaig  Lope de Vega y el Ajedrez i d’una obra de teatre  de tema escaquístic que va estrenar al teatre Campoamor d’Oviedo amb motiu de la cloenda de l’Open Internacional d’Escacs.

Durant la intervenció ens va anar passant diapositives relacionades amb les obres que tractava i, a més, va repartir entre el públic assistent una relació de novel·les en català, uns quants poemes visuals catalans i una breu antologia de novel·les d’escacs d’altres literatures.

El senyor Mercader ens va parlar de les similituds que tenen els escacs amb una obra literària, i també de la gran capacitat metafòrica i riquesa simbòlica del joc i les seves peces.

Juguem pitjor i guanyem tots dos

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 2a ronda (04.05.2019)

No cal fer-ho bé per guanyar, només cal que els adversaris juguin pitjor. La primera ronda vam fer dues bones partides i vam perdre, a la segona no calia. A la del Juli l’adversari no sabia prou obertures i no sabia jugar sense la dama, prou que quedava clar després d’estudiar les partides. I el Juli mandrós va iniciar la partida sense ambició, amb inferioritat però garnatint dues coses: fora dames i fora teoria d’obertures. Després: tàctica, tàctica i tàctica i a guanyar peons i la partida. Que és perillós? Sí, sí, sí, però si  l’adversari no ho aprofita, es guanya fàcil. Que tots tenim família i el Juli viu a Vilafranca: dues horetes i cap a casa.

MEDINILLA MOYA,Izan – BERNAT MOR,Juli [B10]

XXI Obert Internacional Foment Martinen (1.29), 04.05.2019

 1.e4 c6 2.Cf3 d5 3.exd5 Dxd5? [3…cxd5 4.Ab5+ Ad7 5.Cc3 Cf6 és la bona línia de joc. Les negres l’han evitada perquè han sospitat una preparació casolana de les blanques i perquè volen deixar les blanques sense dama. També volen treure-les de la teoria d’obertures i guanyar peons a través de la tàctica. Tot plegat és una opció arriscada però idònia davant determinats jugadors.] 4.Cc3 De6+? 5.De2?? Dxe2+ 6.Axe2 Cf6 7.d4 e6? és una pífia de les negres: sense dames no calia gens, a més, deixa l’alfil de c1 tancat, caldrà treballar. 8.0–0 Ae7 9.h3 0–0 10.a4 a5 11.b3 Ca6 12.Aa3 és dolenta, permet a les negres igualar. 12…Axa3?? 13.Txa3 Cb4 14.Taa1 regala un peó que captura el cavall amb la jugada 14…Cxc2 que ja atorga un avantatge significatiu a les negres. El pronòstic sobre com juga l’adversari s’han confirmat, l’arriscada obertura de les negres ha esdevingut un èxit, ara només cal treballar tàcticament amb precisió. 15.Tac1 Cb4 16.Ac4 és un altre error de les blanques, permet canviar l’alfil de c1 de les negres, una peça dolenta per una d’activa, les blanques havien de treure primer l’alfil i després la torre de la diagonal. 16…b6 17.Ce5 Aa6 18.Axa6 Txa6 i les negres ja no tenen peces inactives per una d’activa de les blanques, adeu a totes les inferioritats. 19.Tfd1 Td8 20.Ta1 Taa8 21.Tdc1 és un altre regal, és l’adeu del peó blanc de d1. Un jugador que regala peons pot perdre per aquest fet, més endavant veure’m que serà el cas de les blanques aquest cop. 21…Txd4 22.Ca2?? és una jugada sense solta ni volta, debilita definitivament el flanc de dama de les blanques. 22…c5 23.Cxb4 Txb4 24.Tab1 Td4 25.Cc6 Td6 26.Ce5 Td5 27.Cc4 Tb8 28.Td1 Ce4 29.Txd5? és un altre regal estructural i posicional de les blanques a les negres. I les negres creen un peó passat central molt perillós a través de la captura amb péo 29…exd5 30.Te1 és un error grandíssim, gairebé un suïcidi que pot permetre crear dos peons passats lligats a les negres si les blanques no lliuren material, vegem-ho. 30…dxc4 31.Txe4?? és dolentíssima, calia perdre el cavall i capturar el peó mortal, si no es fa, les negres capturaran el peó de b i serà la fi de les blanques. [31.bxc4 és la millor, però no és un gran consol: les blanques tenen totes les de perdre.] 31…cxb3 32.Te3 c4 33.Tc3 b2 i el peó de b promocionarà amb tota impunitat. Prou que ho han vist les blanques i abandonen.[33…b2 34.Txc4 (34.Tc2 és encara pitjor ja que 34…b1D+ permet capturar la torre 35.Rh2 Dxc2) 34…b1D+]  0–1

I el Carles? Encara va trigar menys: l’adversari un amic, Santa Anna i Santa Eulàlia van intercedir, victòria fàcil quan tenia les de perdre. Tot plegat segur que va ser un pla diví per fer-li un regal ara que se li apropa una data de gran rellevància, qui ho sap ho sap, i a sopar –i a dinar! Gràcies Carles!

 

Ricarte  Aventin,Joaquim (1588) – Molina Salo,Carlos (1723) [A08]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (2.26), 04.05.2019

 1.Cf3 c5? no és gaire aconsellable, n’hi ha de molt millors segons el mòdul, però les obertures són un món on els mòduls no són del tot fiables. 2.g3? Cc6 3.Ag2 d5 4.d3 e5 i les negres tenen tres peons al centre que no són poca cosa. 5.Cbd2 Ad6 implica igualtat. 6.e4 amb lleuger avantatge negre. 6…Ae6? és molt fluixa. Millor: [6…Cf6] 7.0–0 i les blanques tornen el petit favor, tampoc en fan una gaire lluida. 7…Dd7? 8.Cg5 Ag4?? només és perdre el temps i diversos temps escaquístics. Potser calia desenvolupar i canviar peces. [8…Cf6] 9.f3 Ae6 10.Cxe6?? encara no calia, l’alfil no té mobilitat, sempre es podrà fer el canvi com a mínim, calia collar més a les negres amb desenvolupament o amenaces. [10.f4!] 10…Dxe6?? 11.Te1?? Apa! Quina baralla! Sembla que lluiten a veure qui ho fa pitjor! [11.exd5 Dxd5 12.f4 De6 i tot són amenaces contra les negres que generaran debilitats sobretot al centre. 13.Axc6+ Fins i tot la jugada més òbvia genera entropia en les negre, peons doblats i aïllats: 13…bxc6] 11…Cge7 12.Cf1?? és una jugada d’amic: és anar a buscar herba per als gats, que no en mengen! 12…0–0 13.f4 exf4?? I la descoberta? Què les negres no l’han vista? Déu, perdona els nostres pecats! 14.exd5 Dd7 15.dxc6 bxc6 16.Axf4 Axf4 17.gxf4 i el desastre s’ha consumat: les negres no tenen res sòlid al centre i el cavall de e7 només és un motiur de preocupacions, retirar-lo és regalar la columna a les blanques o, com a mínim, regalar més temps. 17…Dd4+ 18.Rh1 Df6? 19.c3? Tab8 20.Dd2 Tfd8 21.Tab1? c4? 22.De3? Td7? [22…Cf5] 23.d4 Rf8? 24.Cd2 Cf5? ara no! Deixa un forat immens a la columna i permet l’atac del peó de h7. 25.Ce4? és fluixa, molt fluixa: canvis quan es té la iniciativa, quina generositat. [25.Dh3!!] 25…Dg6 26.Cg3?? i Santa Anna i Santa Eulàlia han intercedit per les negres: les blanques es deixen la dama com si fos la primera partida d’un marrec en un escolar. A tots ens passa un cop cada any o cada dos anys. 26…Cxe3!! Evident, Watson, evident. Les blanques ja poden anar-se’n, que no es refredi el sopar. 27.Txe3?? i ara les blanques rematen les bones obres: regalen qualitat. Capturar el cavall és un rampell inútil. 27…Dxb1+ 28.Cf1 Te7?! [28…Txb2 és molt més dura. Malgrat tot les blanques abandonen: després de regalar la dama i la qualitat no cal insistir. Remarco un altre cop: a tots ens passa algun cop. Les negres paguen el cafè, cal ser agraït. 29.Th3]  0–1

I tal dia farà un any. La propera ronda caldrà lluitar de valent si volem destacar. Soparem més tard, segur, si no és que som nosaltres els que fem tot de regals. Santa Anna! Santa Eulàlia! Ajudeu-nos!

Juli Bernat

Tots de zeros i fregant un somni

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 1a ronda (27.04.2019)

Crònica de Juli Bernat

El Juli va jugar al primer tauler del grup C, zero. El Xavier al quinzè, zero. El Carles al setzè, també zero. Tots tres amb blanques. Com sempre a escacs els resultats són purs extrems. Cal relativitzar-los també sempre. Però de fet cal valorar positivament la primera ronda: només el Carles passava tall –però jugava contra un jugador amb moltíssima experiència que té menys elo perquè juga molts oberts- i dos dels tres podríem haver guanyat. Vam perdre de ben poc, d’allò que es diu d’una jugada, tot plegat fa que la majoria de jugadors es planyin amargament i enunciïn el gran tòpic del gènere: “la tenia guanyada”. Això últim no existeix fins al mat o fins que un dels dos abandona. Aquest plany és fals. Només cal tenir present que se n’estava a prop. Que hi ha motius per a l’alegria perquè no sempre ens equivoquem més que l’adversari i que, per tant, en unes altres rondes els punts cauran al sac. I més alegria, vol dir que juguem amb possibilitats de guanyar, que hi ha hagut lluita i bellesa. Endavant les atxes! Endavant les peces! La primera mostra, una partida trepidant del Juli que gairebé és la sorpresa de la ronda ja que gairebé guanya el primer de la classificació inicial.

 

Bernat Mor,Juli (1659) – Carbajal Gutierrez,Sergi Robert (1835) [D11]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.1), 27.04.2019

 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 g6 4.Cf3 Ag7 5.cxd5 cxd5 6.Ag5 Cc6 7.Dd2?! h6 8.Af4 e6?? [8…Cf6!; 8…Af5 és la més natural, és a dir, la més lògica des de la perspectiva de la intel·ligència humana.] 9.Cb5!! g5?? 10.Cc7+!! és la segona més potent! Endavant, doncs. [10.Ac7 Dd7 11.Ag3 Rf8 12.Cc7 Tb8 és una línia que no puc dur a terme perquè no intueixo gens on va a petar!] 10…Rf8 11.Cxa8! és la segona millor, a més, és molt valenta i lògica, malgrat donar un alfil, permet guanyar més material i destrossar la posició de les negres. [11.Ag3!! és la millor, però és més fosca, menys immediata.] 11…gxf4 12.Dxf4 i ara l’avantatge és de les blanques, petit, però amb una forta amenaça psicològica. 12…e5?? 13.dxe5 és acceptable, però un pèl fluixa i il·lògica respecte la millor, Cxe5, que, a més, és humanament transparent. [13.Cxe5!! aquesta jugada és demoledora des del punt de vista estricte del joc i des de la perspectiva psicològica: les variants que sorgeixen són una erosió constant de la posició de les negres.] 13…Ae6 14.Cd4 Cxd4 15.Dxd4 Dxa8 16.Dc5+? és molt fluixa, en el fons és més sorollosa que no pas una amenaça seriosa. Les blanques abandonen en bona mesura l’avantatge. [16.e4!! la vaig pensar, però va ser massa abstracte per a mi, encara visc en uns escacs massa concrets.] 16…Ce7 17.f4!! és l’única que continua atorgant avantatge a les blanques, una jugada un pèl estranya, cal tenir vista i valentia per dur-la a terme. De6 és la igualtat i la resta de jugades situa a les blanques en inferioritat. La idea és bloquejar la posició de les negres, restringir-los l’espai. 17…b6 18.Dd6 Dc6 19.Dd8+ és molt fluixa, adeu a tot avantatge blanc. [19.Dxc6! defensa i conserva el petit avantatge blanc. 19…Cxc6 20.Tc1 Ce7] 19…De8 20.Dxe8+ és la menys dolenta, les blanques no poden aspirar a res millor. [20.Dc7 és inferior a la literal. Sembla que amenaça coses però ja permet la ruptura …f6.] 20…Rxe8 21.Tc1 Rd7?? 22.e3 és fluixa, no aprofita prou bé l’error de les negres. [Calia 22.e4! i les blanques tornen a disposar d’un avantatge significatiu.] 22…Tc8?? 23.Ab5+!? Rd8 24.Rd2 Tc5? 25.a4?? [25.Txc5!! bxc5 tot plegat hagués permès deslligar els dos peons negres a i b, no fer-ho, ho pagaran molt car les blanques.] 25…f6 26.b4?? calia preparar-la. [26.exf6!! Axf6 27.b4! ara sí que rutlla.] 26…Txc1 27.Txc1 fxe5 28.fxe5?? [28.a5!! bxa5 29.bxa5 i les blanques deslliguen els peons negres a i b a través del canvi de peons.] 28…Axe5 29.h3 i ara el desavantatge de les blanques és clar, no han jugat amb la precisió que calia. 29…d4 30.Tf1 dxe3+ 31.Re2?? [Calia capturar el peó, l’única esperança de taules. 31.Rxe3! ] 31…Cf5 32.Td1+ Re7 33.g4 Cd4+ 34.Rxe3 Cxb5 35.axb5 Ac4 i les blanques només poden jugar a esperar una errada de les negres. Els dos peons a i b són una amenaça terrible. 36.Re4 Ad6 37.Rf5 Axb5 38.Rg6 Axb4 39.Rxh6 Ae2?? és una pífia que pot costar la partida a les negres. [39…Ac4!! és la bona, guanyadora.] 40.Td4!! és genial. L’errada de les negres atorguen nova vida a les blanques. 40…Axg4 41.Txg4? és un gravíssim error, ara de les blanques! [41.hxg4!! i les negres tenen totes les de perdre! 41…Ac3 42.Td3 Ab2 43.g5 Ac1 44.Td1 Ab2 45.g6 Re6 46.Td3 Ah8 47.Rh7 Ab2 48.Tb3 Af6 49.Ta3 Rd6 50.Txa7 Rc5 51.Tc7+ (Així és més fàcil per a un jugador com jo. 51.g7 Axg7 52.Rxg7 b5 53.Rf6 Rd4 54.Tb7 Rc4 55.Rg5 b4 56.Rf4 Rc3 57.Re3 Rc4 58.Rd2 b3 59.Rc1 Rc3 60.Td7 b2+ 61.Rb1 Rc4 62.Rxb2) 51…Rd6 52.Tc1 Ae5 53.Th1 Af6 54.Tf1 Ae5] 41…a5 i les blanques tenen avantatge, però no sabré jugar prou bé aquest final, em falta coneixements teòrics dels finals. 42.Tg7+ Rd6 43.Tg6+ Rc5 44.Tg5+ Rc4 45.Tg4+ Rb5 46.Tg6 a4 i l’avantatge torna a ser negre, les blanques no han sabut jugar prou bé el final. Ara tot és una pèrdua de temps, marejar la perdiu i prou 47.Tg5+ Ac5 48.h4 a3 49.Tg2 Rc4 50.h5 Ad4 51.Rg6 Rb3 52.Td2 Ac3 53.Td3 a2 54.Td1 a1D 55.Txa1 Axa1 56.Rf5 b5 57.Re4 b4 58.Re3 Rc2 59.h6 Ah8 i adeu Andreu![59…Ah8 60.Rf3 b3 61.Rg4 b2 62.Rh4 b1D]  0–1

 

La segona mostra, una partida en alguns moments un pèl boja del Carles. Només va patir un gran defecte: massa por, cal jugar amb més energia, d’una manera més agressiva i destructiva. Visca el déu Xiva! Fixem-nos en la partida i m’entendreu.

Molina Salo,Carlos (1723) – Nunez Romeo,Fausto (1604) [A40]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (1.16), 27.04.2019

 1.d4 g6 2.Cf3 Ag7 3.Af4 e6 4.e3 Ce7 5.Ad3 b6 6.c4 Ab7 7.Cc3 d6 8.h3 Cd7 9.e4 f6 10.Dd2 0–0 11.Ah6 Tf7 12.0–0 Df8 13.Ae3? [13.Axg7!! i adeu alfil de fianqueto.] 13…Td8 14.Ce2?? [14.Cb5!! Cc8 15.Cxc7!! Així, sense pietat, i la posició negra queda ben desllorigada. Avantatge blanc claríssim. 15…a6 no caça el cavall blanc ja que l’amenaça 16.Cxe6 és terrible. Les blanques guanyen qualitat com a mínim.] 14…e5 15.d5 c6 16.Tac1 Cc5 17.Ac2 f5 18.exf5 Cxf5 19.b4 Cxe3 20.Dxe3?? [20.fxe3!! i no hi ha cap amenaça cap a la dama i s’obre camí a la torre de la columna f.] 20…Ah6 21.Cg5 Axg5 22.Dxg5 Cd7 23.Ae4 c5 24.a3 Cf6 25.Ab1 Te8 26.Tc3 Dg7 27.Tg3 e4 28.Te3 Te5 29.Dg3 Ch5 30.Dh2 Cf6 31.Cf4 Ac8 32.f3 Af5 33.Ce6 Axe6 34.f4 Dh6 35.dxe6 Txe6 36.Tfe1 Tfe7 37.Dg3 Rf7 38.Ac2 Ch5 39.Dh4 Dg7 40.Axe4?? [40.f5!! Te5 ja que(40…gxf5 41.Dxh5+) ] 40…Dd4?? és un regal! 41.Ad5!! és genial! 41…Cxf4 42.Axe6+ Txe6 43.Dxh7+?? també és un regal, però ara per a les negres, la posició s’iguala. [43.Df2!! Txe3 44.Txe3 Rg8 i les blanques han guanyat la qualitat.] 43…Rf6?? és una gran pífia. Però les blanques no l’aprofiten perquè juguen 44.Dh4+ [Si haguessin jugat 44.Dh8+ Rf7 45.Dxd4 cxd4 46.Txe6 Cxe6 haguessin quedat amb torre contra cavall.] 44…Rg7 45.Rf2?? és un suïcidi. 45…Cd3+ 46.Rg3 Txe3+ 47.Txe3 Dxe3+ i les blanques ja poden plegar. 48.Rh2 Df4+ 49.Dxf4 Cxf4 50.g3 Ce6 51.g4 Rf6 52.Rg3 g5 53.Rf3 Re5 54.Re3 d5 55.cxd5 Rxd5 56.bxc5 bxc5 57.Rd3 Cf4+ 58.Rc3 Cxh3 59.a4 Cf2 60.a5 Cxg4 61.Rd2 a6 62.Rc3 Ce5 63.Rb3 Re4 64.Rc3 c4 65.Rd2 Rf3 66.Re1 Cd3+ 67.Rf1 c3 68.Rg1 c2 ENDAVANT CARLES! QUE LA COSA TÉ MOLT BONA PINTA! NOMÉS CAL QUE POLEIXIS ALGUNS DETALLS I ELS PUNTS CAURAN AL SARRÓ! 0–1

Per avui ja n’hi ha prou. Mireu-vos-les al tauler o al chess-results. Anem bé i si en fossim molts més, aniríem encara millor. Animeu-vos, als oberts falten mans de l’Ateneu Barcelonès.

 

Juli Bernat, jugant contra el primer tauler del grup

Carles Molina, amb una partida que va generar molta expectació

Torneig Social d’Abril 2019

Aquest abril hem celebrat el Torneig Social de Semiràpides durant els dies 4, 11 i 25. S’han jugat un total de sis rondes (dues rondes per dia) a un ritme de 20 minuts, amb un increment de 5 segons per jugada.

Tot i que vam començar el torneig amb un total de 16 jugadors inscrits, en l’última ronda vam tenir sis incompareixences (potser la parada durant la Setmana Santa, que ens ha partit el torneig en dues parts, hi ha tingut alguna cosa a veure).

En  classificació final, per tant, només hi consten els jugadors que han jugat totes les rondes.

Classificació Nom jugador/a Total punts
1 Jordi Umbert 5
2 Joan Llaverias 4.5
3 Ramon Cases 4.5
4 Jordi Amat 4
5 Àngel Tomàs 3
6 Juli Bernat 3
7 José Luis Zorrilla 2
8 Carles Molina 2
9 Núria Castellvell 1
10 Anna Ramírez 1

CONFERÈNCIA DEL GM JAIME A CUARTAS: EVOLUCIÓ DELS ESCACS: DELS ROMÀNTICS ALS ESCACS MODERNS

El passat dilluns 1 d’abril vam tenir el GM Jaume Alexander Cuartas a l’Ateneu per parlar-nos de l’evolució dels escacs romàntics als escacs moderns. Publiquem un resum del que va explicar i enllaços a les partides que va comentar durant la seva intervenció.

L’Era Romàntica (segles XVII- XIX)

Concepte clau: el temps. Què és el temps? Avantatge temporal. Implica tres aspectes: desenvolupament (control del centre), mobilitat (capacitat que tenen les peces de desplaçar-se) i harmonia (coordinació que tenen les peces entre elles). Si tenim temps, podem combinar peces o atacar debilitats.

Abans de fer un moviment hem de comptar quanta mobilitat aporta aquest moviment a les nostres peces (a l’inici del joc les blanques tenen vint moviments possibles; abans de decidir el moviment següent: comptem!)

Característiques d’aquesta era: atacs directes al rei; menysprear peons; fer gambits; obrir el joc; dominar columnes, files i diagonals obertes, i una màxima: la millor defensa és un bon atac. És un joc molt intuïtiu i creatiu.

Exemples:

  • Mat del boig: 1g4 e5 2.f3 Da4++
  • Grego, Gioacchino – NN (1620) 1-0

1e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.c3 Cf6 5.d4 exd4 6.cxd4 Ab4+ 7.Cc3 Cxe4 8.0-0 Cxc3 9.bxc3 Axc3 10.Db3 (quan tenim temps d’avantatge, ens podem permetre fer sacrificis o combinacions) 10…Axa1 11. Axf7+ Rf8 12.Ag5 Ce7 13.Ce5 Axd4 14.Ag6 d5 15.Df3+ Af5 16.Axf5 Axe5 17.Ae6+ Af6 18.Axf6 Re8 19.Axg7

 

  • Philidor, F vs Von Bruehl, H (1789) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1433171

Philidor potencia la força del centre quan dona un cavall d’avantatge a canvi del peó f7

 

  • Morphy, P vs Mc Connell, J (1849) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266654

 

  • Lasker, E vs Tarrasch, S (1908) 1-0

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1241473

             L’objectiu del joc modern és mantenir el control des de l’obertura fins al final.

Després del moviment 7.Cxd4 les blanques volen canviar totes les peces i passar un peó en el flanc de rei aprofitant la clara majoria de peons en aquest sector.

 

Steinitz

Aprofita les aportacions del romàntics i fa un pas endavant cap als escacs més científics: els escacs moderns. Aquest pas implica donar valor al desenvolupament de les peces (i no tant buscar atacs prematurs al rei, exposar la dama a l’inici de la partida….); a la valoració com a base per a executar plans amb èxit, i atendre aspectes de defensa com ara canviar peces per reduir l’atac de l’oponent i/o donar espai al bàndol defensor en posicions restringides.

Principis de la defensa:

  • El bàndol que té avantatge ha d’atacar el punt més dèbil del rival abans no perdi aquest avantatge.
  • Si cap bàndol té avantatge, els dos han d’intentar trencar l’equilibri.
  • Si un bàndol ataca per un flanc, l’altre ha de contraatacar pel centre i, si no és possible, contraatacar per l’altre flanc. I si un bàndol ataca pel centre, l’altre contraatacarà per un flanc.
  • Si el contraatac no és possible, es recorre a la defensa passiva o directa

Exemples:

  • Steintiz vs NN

Abans de proposar noves idees, Steinitz va dominar l’herència escaquística rebuda pels mestres romàntics.

1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.0-0 gxf3 6.Dxf3 Df6 7.e5 Dxe5 8.Axf7+ Rxf7 9.d4 Dxd4+ 10.Ae3 Df6 11.Dh5+ Dg6 12.Txf4+ Cf6 13.Txf6+ Rxf6 14.Ad4+ Rf7 15.Tf1+ Rg8 16.Dd5+ De6 17.Dg5+ Dg6 18.Dd8 Dh6 19.De8 1-0

 

  • Zukertort, J vs Steinitz, W (1886) 0-1

http://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1132655