Conferència sobre Kràmnik, Anand i Carlsen

El passat 26 de maig de 2021, a les 18:30h, el mestre internacional Alfonso Jerez, ens va fer l’última conferència del cicle  “Moments decisius dels campions del món”.

Abans de parlar-nos d’anècdotes, i mostrar-nos partides, dels tres últims campions: Kràmnik, Anand i Carlsen, l’Alfonso Jerez va començar parlant-nos del matx de reunificació dels dos títols que el 2005 hi havia vigents: el dels escacs clàssics i el de la FIDE. Van ser 13 anys de cisme que van finalitzar amb un matx entre Kràmnik i Topàlov, ple d’acusacions i discrepàncies fora dels taulers.

Podeu tornar a veure la conferència en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=hLFQ_sv0YKM&t=142s

Conferència de Marc Narciso: Moments decisius dels campions del món: des de Karpàrov fins a Topàlov

El passat 27 d’abril de 2021, a les 18:30h, el gran mestre Marc Narciso, tres cops campió de Catalunya de lentes, dos campió d’Espanya d’escacs llampec, segon al campionat iberoamericà i guanyador dues vegades del Circuit Català, ens va parlar dels temps en què van conviure dos campionats del món: el de la PCA i el de la FIDE.

Va començar la seva exposició parlant-nos del matx de la revenja entre Fischer i Spassky, a Montenegro i Belgrat, vint anys desrpés del matx del segle, el 1972, a Rejkyavik, entre aquests dos jugadors.

El 1993 Kasparov se separa de la FIDE i funda la Professional Chess Asociation (PCA). Aquest fet genera un cisme de 13 anys entre la FIDE i PCA, i provoca que durant tots aquest anys convisquin de manera simultània dos campionats del món.

Podeu seguir la conferència en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=rNjlI8p1Iaw&t=668s

Nou llibre per a la biblioteca: Los secretos de la estrategia moderna en ajedrez, de John Watson

Aquest mes de maig la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès ha adquirit un nou llibre d’escacs: Los secretos de la estrategia moderna en ajedrez, de John Watson.

El llibre es divideix en dues parts:

  • El perfeccionament de la teoria tradicional, on l’autor ens parla de la perspectiva; el centre i el desenvolupament; minories, majories i peons passats; cadenes de peons i peons doblats; l’evolució del peó dama aïllat, qüestions relatives a les peces menors; aquelles torres radicals; la reialesa en l’actualitat, i temes diversos.
  • Les noves idees i la revolució moderna, on s’hi tracta: la perspectiva; la independència a les regles; el joc modern de peons; l’alfil modern; el cavall contemporani; alfils contra cavalls; el sacrifici de qualitat; profilaxi; el dinamisme: la diferència moderna; temps i informació; la dansa de la iniciativa: algunes divagacions; reconsideració de l’obertura moderna, i jugant a escacs moderns – conclusió.

John Watson és mestre internacional i un dels autors de llibres d’escacs més respectats.

Conferència de Fernando Peralta: Moments decisius dels campions del món: Kàrpov i Kaspàrov

El dimecres 17 de febrer de 2021 el gran mestre Fernando Peralta va impartir la tercera conferència del cicle: Moments decisius dels campions del món. Anècdotes, històries i partides decisives. Ens va parlar d’una de les rivalitats esportives més importants de la història: la que durant cinc tornejos mundials van disputar Anatoli Kàrpov i Garry Kaspàrov.

Fernando Peralta va comentar el torneig que s’havia de celebrar a Manila l’1 de juny de 1975 i que havia d’enfrontar el campió del moment, Bobby Ficher, amb el retador Anatoli Kàrpov. Aquest torneig mai es va disputar perquè Fischer es va negar a acceptar les condicions que va establir la FIDE.

Abans d’arribar als matxos que enfrontarien Kàrpov i Kaspàrov, es van disputar dos mundials més, tots dos entre Kàrpov, campió després de la incompareixença de Fischer l’any 1975, i Kortchnoi, gran mestre rus, desertat de l’URSS l’any 1976. Tots dos tornejos estan carregats d’anècdotes més enllà del tauler. I els dos els va guanyar Kàrpov.

Finalment, el 10 de setembre de 1984, es van enfrontar cara a cara Kàrpov i Kaspàrov. El torneig tampoc va estar lliure de controvèrsia: van ser gairebé sis mesos de joc que van acabar amb l’anul·lació del torneig per part de Florencio Campomanes, llavors president de la FIDE. Amb l’anul·lació, Kàrpov retenia el títol.

Els quatre tornejos restants que van jugar els dos campions els va guanyar Kaspàrov i van tenir lloc el 1985 a Moscú, el 1986 a Londres i Leningrad, el 1987 a Sevilla i el 1990 a Nova York i Lió. En total van disputar més de 100 partides amb resultats molt ajustats.

Podeu tornar a seguir la conferència per Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=cz_D4G9isqc&t=3651s

Conferència de José González: Moments decisius dels campions del món: des de Botvínnik fins a Fischer

El gran mestre José González, campió de Mèxic el 1996 i jugador de set olimpíades d’escacs amb l’equip mexicà, va oferir, el passat dia 16 de setembre, la segona conferència del cicle Moments decisius dels campions del món: anècdotes i partides dels campions d’escacs del món. En concret, José González ens va parlar dels campions mundials Botvínnik, Smyslov, Tal, Petrosian, Spassky i Fischer.

Enllaç a la conferència: https://www.youtube.com/watch?v=AV64Nu8o6Qs

Conferència de Marcelo Panelo: Moments decisius dels campions del món: des de Steinitz fins a Euwe

 

El passat 18 de juny de 2020 el mestre internacional Marcelo Panelo va impartir la conferència: Moments decisius dels campions del món: des de Steinitz fins a Euwe. Anècdotes, històries i partides decisives.

Aquesta conferència estava programada pel passat 1 d’abril, però va quedar suspesa per l’estat d’alarma. És per aquest motiu que aquesta vegada vam canviar l’habitual format presencial pel digital. La conferència va ser seguida en directe per 171 persones.

Podeu tornar a seguir la conferència per Youtube:

https://www.youtube.com/watch?v=tSrBaYpevcQ&t=565s

O per facebook:

https://www.facebook.com/ateneubcn/videos/3132856653424846/

Amb aquesta conferència encetem un cicle de quatre conferències que porten el nom de: Moments decisius dels campions del món: Anècdotes, històries i partides decisives. L’objectiu és fer un  recorregut històric per tots els campions del món, des del primer campió: Steinitz, fins l’actual, Magnus Carlsen.

Marcelo Panelo ens va parlar dels cinc primers campions: Steinitz, Lasker, Capablanca, Alekhine i Euwe, va explicar anècdotes i  va analitzar unes quantes partides.

La propera conferència del cicle anirà a càrrec del gran mestre d’escacs José González i reprendrà la història en el moment que Alekhine mor deixant el títol de campió del món vacant. Ens explicarà el període que va des de Botvinnik fins a Bobby Fischer. La conferència es farà el dia 16 de setembre.

Relació de partides que va analitzar Marcelo Panelo:

Steinitz, Wilhelm – Von Bardeleben, Curt (Hasting 1895):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1132699

Pillsbury, Harry – Lasker, Emanuel (St Peterburg, 1895/96):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1109097

Capablanca, Jose Raul – Steiner, Herman (Los Angeles, 1933):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1266710

Bogoljubow, Efim – Alekhine, Alexander (Hastings, 1922):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1012099

Euwe, Max – Alekhine, Alexander (Campionat Mundial, 1935):  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1013180

 

I tres llibres més!

 

David Bronstein: Aprendiz de brujo

Bronstein convida el lector a convertir-se en aprenent. El llibre comença amb quaranta recomanacions per al principiant, i després desenvolupa les capacitats escaquístiques del lector amb exemples de 222 partides seves.

El llibre el va escriure per a no professionals i, per tant, els comentaris són fàcils d’entendre.

 

Jacob Aagaard: Mestría en el Cálculo

Jacob Aagaard explica el difícil i extens món del càlcul de variants i com millorar la capacitat d’un jugadors per a la tàctica i el càlcul.

Parla de tècniques diferents: les jugades candidates, el mètode d’eliminació, el “desesperat”, el mètode de la comparació, la inversió de l’ordre de jugades, i la visualització i càlcul amb esgraons.

L’autor diu: “hem d’entrenar la nostra ment i obrir-nos a certes formes de pensament”.

 

Jacob Aagaard: Maestria en la técnica

Aagaard estudia l’habilitat de la tècnica en escacs. Ofereix les diferents eines i armes de finals que tot jugador hauria de tenir en la seva caixa d’eines. Parla d’importants capacitats com: el pensament esquemàtic, la dominació, la prevenció de contrajoc, el recurs de les fortaleses i l’ús del zugzwang. Explica aquestes eines amb partides profundament analitzades i inclou 24 exercicis de tècnica.

Torneig Social d’Hivern 2019-2020

Ahir va finalitzar el Torneig Social d’Hivern 2019-2020. El torneig va començar el passat 12 de desembre i va acabar ahir, 30 de gener de 2020. Hi han participat 25 jugadors i s’han jugat 6 rondes a un ritme de joc d’1 hora amb increment de 20 segons per jugada.

Farouk Mogalbel, que no ha perdut cap partida en tot el torneig,  ha quedat campió amb 5.5 dels 6 punts possibles!

Amb massa pena i Glòria d’un dia

Congrés B 5 – 3 Ateneu Barcelonès

Ateneu Barcelonès B 4 – 0 Jake D

Ja hi som, dues rondes i ja ens planyem i toquem el cel amb els dits, tot alhora. El primer equip no ha guanyat i alguns dels seus membres es planyen per les xarxes dels mòbils, només faltava que diguessin que els meus pronòstics interessats, pur amor pels companys, són un nyap i a veure si callo! Cal reconèixer que la derrota és clara i que sort hem tingut de Ricard Torres ja que és l’únic que ha guanyat, sense ell la derrota seria encara més contundent. El Ricard és una mena d’heroi, de lleó de les Termòpiles, el posseïdor de la pedra de Rosetta de la solidesa: cap derrota i planta cara als elos superiors sense fer figa. Oh, Ricard, a quin déu hem d’oferir libacions, on és el temple on fer-los! No em renyeu, senzillament no defalliu, companys, insisteixo. Primer, totes dues derrotes s’han produït amb dos dels tres equips que han guanyat tots els partits, vaja, que potser el primer equip ha jugat amb els millors equips totes dues rondes, ara només cal esperar equips més accessibles, ¿que no pujarà l’equip? com si en pugéssim un tots els anys! La setmana propera jugueu a casa contra un equip amb el qual no perdreu de cap de les maneres: el vacant. Home, no feu mala cara, no me’n ric gens, només vull dir que descanseu, que esvaïu els pensaments impurs, entreu al temple grec i feu libacions a l’optimisme i espereu la quarta ronda contra el Cadena, també a casa, contra un equip que també té zero punts, concentreu-vos perquè aquest enfrontament sí que és importantíssim: cal guanyar als rivals directes, aquest partit sí que marcarà diferències importants, no val a badar. Oh, déus, on és la palestra on entrenar l’ànim!

I ara el B. Avui, bingo, 4 – 0, tots els punts es queden a casa Sí, toquem el cel amb els dits, set punts de vuit possibles. Tercers empatats a punts i desempats amb els segons, la Gran Penya C. Increïble, oi? Però no val a badar, la setmana que ve jugarem contra els primers a ca seva i tot plegat podria ser només glòria d’un dia. Però no posaré la bena abans de la ferida: només tenen mig punt més que nosaltres i han jugat també amb equips fluixos –que ningú no s’ofengui, però els resultats parlen- vaja, que cal anar-hi i jugar amb ganes perquè no sabem encara si tot plegat és fruit dels emparellaments concrets o de la superioritat real. Ganes de guanyar i respecte cap a tothom, la resta, damunt els taulers. Com veieu he començat pel final, perquè avui no hem patit gens, quatre punts, tres ben ràpids. Per què? Perquè hem jugat contra xiquets que comencen, i comencen amb ganes i amb massa presses en tres dels casos. Els adversaris del Juli, de la Lourdes i del Carles han comès el mateix error: córrer. El Carles ha guanyat el primer, l’únic problema que ha tingut era evitar empaltar-se de la velocitat de l’adversari. Després la Lourdes, ha començat l’última i ha acabat la segona, el xiquet també corria massa. Després el Juli, un altre xiquet que treia foc del rellotge: després de cinquanta-dos moviments tenia una hora i trenta-dos minuts, més que a l’inici de la partida. I un altre cop el Jordi Calvet s’ha enfrontat a l’adversari que es mostrava més sòlid, l’Albert, un bon minyó, un jugador molt polit de moviments damunt el tauler, un homenet que té la virtut fonamental per progressar en l’art dels escacs quan un és encara menut: paciència, espera. Dedicava temps a pensar les jugades, explorava amb la mirada el tauler i no tocava una peça fins que creia haver trobat el desllorigador. L’Albert progressarà i de ben segur que d’aquí dos o tres anys no serà gens còmode tenir-lo davant. I la resta? Que mirin son company i que facin el mateix, mirar molt i córrer poc. Sembla que de moment els déus ens han beneït. Però ja ho he dit, la tercera ronda pot ser la prova de foc. Oh, déus, de l’Olimp! No aparteu la vostra mirada de nosaltres! Oh, Caissa, guieu la nostra mà amb fermesa!

Embolica que fa fort. Sí, inagurem una nova secció on cada setmana farem un repàs de les benediccions que aboquen els déus damunt equips i jugadors i de les malifetes dels faunes que deixen en evidència fins al jugador i al club més ben plantat. I no ens estalviarem mirades a rondes anteriors ja que de vegades les coses no arriben a les nostres oïdes el dia que passen. Primera. A la primera ronda el Vilafranca B va derrotar el Vilafranca A, tots dos juguen a segona catalana, grup IV, i en totes les partides els deu jugadors del B tenien menys elo que el jugador de l’equip A amb qui van jugar, increïble, oi? Malgrat tot haig de dir una cosa: molts jugadors del B eren més joves, només duien un home francament gran, el gran Salvador Lluverol, un home que ha format i forma encara fornades i fornades de joves, de ben segur que li han empeltat l’ímpetu juvenil. Segona. A la primera ronda el Catalunya D, de primera provincial, al setè tauler alineava un jugador que també alineava el Catalunya F, de tercera provincial, al primer tauler. No faig broma. Conseqüències: tots dos equips perden amb un zero per alineació indeguda, de moment el jugador afectat perd elo per dues partides, jugades el mateix dia a la mateixa hora, apa, potser el comitè de competició haurà de dir res sobre això perquè el jugador no ha fet res per merèixer dues derrotes –una de real i una altra per incompareixença perquè ningú no pot jugar en dos llocs diferents, a Esplugues i a Castelldefels alhora, ni que ho permetés el reglament de la lliga! Insistim: la pífia no és pas seva, gens. Tercera. L’equip que va primer al segon grup de la DH és el Valls. Acaben de pujar i han clavat una panera al Figueres i una derrota molt dolorosa a un aspirant al títol, l’Escola d’Escacs de Barcelona. En aquest segon cas hem quedat bocabadats: hi han hagut partides apassionants, mireu-les, hi són a retransmissions de la Federació i a Chess24. La segona, la vuitena i la novena van ser d’infart, apassionants. En concret en la vuitena es van enfrontar dos vells coneguts meus perquè tots dos són de Vilafranca i, un altre cop, va véncer la passió de la joventut. Oh, déus, nosaltres no som joves, malgrat tot atorga’ns la passió que cal per atansar-nos als cims i romandre-hi!

Juli Bernat

Ni pena ni Glòria

Ateneu Barcelonès 3 – 5 Sant Quirze

Espluguenc 1 – 3 Ateneu Barcelonès B

 

Ja hem començat. I hem començat sense pena: una derrota per la mínima del primer equip i una victòria àmplia de l’equip B. El primer equip va tenir dues cares, la primera meitat només va fer mig punt, però es pot entendre: tots els adversaris tenien més elo, en tres de les quatre partides tenien més de cent punts d’elo més. I la segona meitat? Unes taules ben meritòries del Ricard Torres, contra un adversari molt superior, amb més de cent punts d’elo de diferència. I també dues victòries brillants tot seguit, les de Carles Tosses i les de Ramon Cases, sí brillants, gairebé màgiques, perquè si arriba a passar alguna cosa més el primer equip hagués empatat. El partit no era gens fàcil; el Sant Quirze és un equip molt compacte, amb poca diferència d’elo entre els jugadors i, per tant, entre el primer i l’últim, en concret només dos-cents vuitanta-tres. Tot plegat fa que siguin difícils de guanyar, o l’altre equip és notablement superior o guanyen o empaten amb molta facilitat. Un equip compacte sempre puntua en algun tram de la formació, el suficient per sumar amb les escurialles de punts en la part de l’equip on no han anat bé les coses –si no és que en totes van bé- i, aleshores, sempre ronden la meitat dels punts com a mínim. Malgrat tot la derrota va ser per un sol punt, això em fa creure que una mica van lluitar amb ganes, com al pas de les Termòpiles els hel·lens, una mica més i claven la sorpresa, l’empat, tot plegat em fa pensar que els nostres tenen recorregut aquesta lliga, cal jugar igual, decantar una mica la balança i sucarem pa. Endavant!

I ara el B. El primer tauler va tenir un desenllaça ràpid, Jordi B. Oliva va veure que el seu adversari penetrava pel flanc de rei i no va poder aturar la sagnia: tot el flanc va quedar ràpidament desmantellat, descoordinat i sense possibilitat de prendre la iniciativa, Jordi només podia defensar la dèbil posició fins que les amenaces es confirmaven en la futura pèrdua de material. El segon tauler defensat per Juli Bernat va ser el següent en acabar, també cal dir que el Juli ho va tenir més fàcil: l’adversari va abandonar perquè no va voler assumir el cost d’haver tocat una torre en el seu temps per composar la posició sense dir el tradicional “composo” –de fet no calia gaire i menys encara fer-ho durant el propi temps. El més curiós de tot plegat és que el mòdul d’anàlisi prou que demostra que no calia abandonar, les posicions resultants de moure la torre no eren gens desastroses, normalíssimes, vaja, que tot va a gustos. El tercer tauler va acabar una mica més tard, la nostra cap de la secció va aconseguir una posició on l’adversari no es podia defensar gens, era mat de totes totes. Cal felicitar-la, va ser qui va demostrar una superioritat més clara. El quart tauler defensat per Jodi Calvet va ser l’escenari d’una dura batalla, agònica en alguns moments, amb alternatives per a tots dos. En Jordi s’enfrontava a un sub-10 amb molta experiència en competició, de fet era el membre de l’equip amb més partides en termes absoluts i amb més partides jugades el 2019. Finalment el Jordi va lluitar contra un final amb risc de fer taules per ofegament malgrat la superioritat de material i se’n va sortir.

El proper diumenge més, evidentment. El primer equip jugarà fora, contra el Congrés B. Una veritable caixa de sorpreses ja que no podem dir ni ase ni bèstia: no va jugar la primera ronda perquè hi ha una vacant al grup. I el B jugarà a casa contra el Jake D, un equip que va perdre totes les partides de la primera ronda. Potser la raó és que són canalla i van jugar amb elos per sota de 1450, però cal desconfiar, un nou jugador, una relliscada, mil coses, no val a badar ni a menysprear ningú que tothom juga. Esperem que tot acompanyi i que la Lliga Catalana tingui un veritable diumenge de glòria, sense tempestes, que amb Glòria ja hem patit prou.

Juli Bernat