Llacet negre amb pessics de blanc

Ideal Clavé B 4½ – 3½ Ateneu Barcelonès

Ateneu Barcelonès C 0 – 4 Mataró D

Ai nois, tres setmanes i el món ja no m’estima: la crònica de la cinquena ronda se’n va anar en orris perquè volia posar una partida que no fos del Juli Bernat –com acapara el paio!- i no va haver manera de treure l’entrellat de cap de les dues que em van passar, coses de l’anotació, tots fem llufes; després, quan intento refer-la, els deures de la presidència em criden –no havia pas de salvar la pàtria, només entomar les imprescindibles banalitats de la comunitat de veïns, les obres del celobert, la pàtria no confia en mi, potser els veïns tampoc, però callen- i ja no vaig trobar temps; a la sisena ronda no vaig jugar, vaig acompanyar el Magí Bernat –aquest sí que juga bé, no pas com el mico de son pare, aquest les guanya totes i juga a preferent- fins a Manresa, bona terra i millor tiberi; i a la setena garrotada. Ja es veia venir, penseu que m’he posat una camisa un pèl acolorida, rectifico, més aviat força, d’un salmó vermellós ben pujat, però malgrat tot sobri, sense estridències llampants, un color digne dels ametllers florits que ja veig des del tren, de blancs i de rosats carn, digne de la temperatura de primavera d’aquests dies d’hivern. Però també penseu que per compensar el cromatisme apassionat de la camisa, avui duia un llacet –els corbatins són una de les meves passions de maduresa- que era de color negre amb pessics de blanc. Ai las! Era premonitori! No diré que soc culpable dels resultats desfavorables: un munt de cops he dut pantalons negres i hem guanyat tots dos equips, no fotem, eh! Però era premonitori: negre amb blanc, més negre que blanc, hem perdut pistonada, però amb dignitat i amb satisfaccions. L’equip A ha perdut de ben poc. I el C malgrat no haver fet ni mig punt, tot derrotes, ha tingut tres partides en les quals podria haver puntuat, fins i tot podria haver-ne guanyat alguna. Què ha passat, aleshores? Que els nostres adversaris no han perdonat: hem tingut posicions superiors que no hem sabut aprofitar i ells les han aprofitat totes quan s’han presentat damunt el tauler. A això no se li pot dir jugar malament, s’ha de dir que ells han jugat millor i prou, si en sabéssim més, nosaltres haguéssim trobat el desllorigador. I el blanc? L’esperança, no tot és fosc, hem fet bones coses sense arribar a consolidar-les, sense desenvolupar-les fins a la victòria. O com han dit els nostres adversaris: som l’equip que els hem donat més guerra. És tard i cal fer nones. Només em resta mostra-vos la partida del Juli Bernat, una prova clara d’aquest no acabar de fer-ho prou bé que és una porta oberta cap a la millora, cap a no defallir malgrat que la majoria ja no som uns xavalets de la primera volada.

 

(321) MANCHA CEREZUELA,Sergio – BERNAT MOR,Juli [B12]

Lliga, 3a, grup II (7.2), 03.03.2019

1.e4 c6 2.d4 d5 3.e5 Ca6 4.Ad3 Cc7 [4…g6 és la millor segons el mòdul.; 4…Db6 és la segona millor segons el mòdul, però té una cosa molt i molt bona: amenaça coses, el peó de d4, i obliga a fer un moviment que pot ser interpretat com a una pèrdua de temps per les blanques. 5.Cf3 Ch6 6.0–0 (6.Axh6 Dxb2 7.Cbd2 gxh6 8.Tb1 Da3 amb igualtat i una certa sensació de línia rara i poc humana.) 6…Cb4 7.Ae2 Af5 8.Ca3 0–0–0 no és cap línia precisament meravellosa.] 5.Cf3 Ag4 6.0–0 h5? 7.h3 Axf3 8.Dxf3 g6 9.c4 e6 10.cxd5 exd5? [10…Dxd5 és la millor.; 10…Cxd5 si fa no fa, igual de bona.] 11.Te1 Ce6 12.De3?? Ah6!! 13.f4?? Cxf4?? amb avantatge negre, però poc comparat amb haver capturat amb alfil. [13…Axf4!! 14.Df2 Axc1 15.Txc1 Db6 16.Cd2 Dxd4 17.Dxd4 Cxd4 i les negres tenen -2,18 d’avantatge amb profunditat 17, magnífic! Però les negres han capturat amb el cavall, no pas amb l’alfil.] 14.Df3 Ce6 [14…Db6!! 15.Axf4 Dxd4+ 16.Ae3 Dxd3 17.Df2 Df5 18.Axa7 Dxf2+ 19.Axf2 Ce7] 15.Tf1 De7?! [15…Th7!] 16.Ae3 Axe3+ 17.Dxe3 0–0–0?? [17…Db4!! 18.Cc3 Dxd4 19.Dxd4 Cxd4] 18.a3 Tf8 i les negres han llançat gairebé tot l’avantatge. 19.Cc3 f5?? 20.exf6 Txf6 21.Tac1 a6?? desastrosa, l’inici de la fi per a les negres, una badada. [21…Cf4! 22.Dd2 (22.Dxe7 Cxe7 23.Tc2 Thf8 24.Te2) 22…Cxd3 23.Dxd3 Txf1+ 24.Txf1 Dd6] 22.Cxd5 Txf1+ 23.Axf1 Dd6 24.Cb6+ Rd8?? és dolentíssima. [24…Rc7 25.d5 Df4 26.Cc4 Dxe3+ 27.Cxe3 Cd8 28.Td1 Cf6 29.d6+ Rd7 i encara hi ha alguna possibilitat de fer taules.] 25.d5 cxd5 26.Tc8+ Re7 27.Ta8?? i les blanques insisteixen a donar la possibilitat de fer taules a les negres. [27.Db3!! i les negres no tenen res a fer. 27…Rf7 28.Cxd5 Cc7 29.Cxc7+ Rf6] 27…Dc5?? però les negres insisteixen: pensen que han trobat una gran jugada, però tornen a posar les blanques en situació guanyadora. [27…Rf7!! l’única que encara podia permetre les taules a les negres.] 28.Cc8+?? el mòdul indica 0,19, igualtat, amb profunditat 20. Les blanques insisteixen a oferir les taules a les negres. 28…Rf6 és la segona millor, però és fluixa per fer taules. [28…Rd7!! única, la igualtat augmenta, la possibilitat de taules també.] 29.Dxc5 Cxc5 30.Cb6 d4 31.Td8 Ce6? embolica la troca, però no és tan bona com sembla a simple vista, atorga més avantatge a les blanques si actuen amb paciència. [31…d3 32.Td6+ (32.Axd3 Cxd3 (32…Re7 33.Td4 Cxd3 34.Cd5+ Re6 35.Txd3 i les negres tenen a l’abast les taules.) 33.Txd3 Ce7 i les negres encara tenen una llunyana possibilitat de fer taules.) 32…Re7 33.Td5 d2 34.Ae2] 32.Td7 i les blanques insisteixen a facilitar les taules a les negres, quina bona gent. [32.Tb8!] 32…Ce7! 33.Txb7 Te8 no és la millor, però té una lògica profunda molt respectable. De fet no és gaire inferior a la millor, ben poc, gairebé gens. [33…Cf5 és la millor.] 34.Td7? i les blanques insisteixen a regalar les taules. 34…Cc6? és un pèl fluixa. [34…Cf5!!] 35.Cc4? [35.Td6!] 35…Cc5? 36.Td6+ és prou bona i crea una sensació de major seguretat a les blanques. [36.Tc7! és la millor, però les blanques no la fan ja que produeix vertigen davant la possibilitat que el peó passat negre avanci, hi ha tot de variants encara molt incertes.] 36…Te6 37.Txe6+ [37.b4! Ce4 38.Txe6+ Rxe6 39.Ad3 Rd5 40.Cb6+ Re5 41.Cd7+ Rd5 42.Axa6 i les blanques tenen les coses de cara: dos peons passats lligats i amb les dues peces ben a prop per poder-los defensar.] 37…Cxe6 38.Cd2?! i les blanques insisteixen: “negres, feu taules, si us plau”. 38…a5 39.Ab5? [39.Rf2!] 39…Ca7? [39…Ce5!] 40.Af1 Re5? [40…Cc8! 41.Rf2 Cb6!!] 41.Rf2 Cg5?? és l’inici de la fi, aquest cop, sí. [41…Cc6!] 42.Cf3+ doncs, no! Sant Tornem-hi, les blanques tornen a oferir taules! 42…Cxf3 43.Rxf3 Cc8 44.b4 axb4 45.axb4 Cb6?! [45…g5!! i les taules són gairebé impossibles d’evitar.] 46.Ad3 g5 47.Ag6 h4 48.Rg4 Cc4? [48…Rf6!!] 49.Rxg5 Ce3 50.b5 Cd5?? és l’error final de les negres, recorden allò de “guanya qui fa el penúltim error”, l’objectiu més útil era destruir els peons lligats. [50…Cxg2 51.b6 Rd6 52.Ae4 Ce1 53.Rf4!! (53.Rxh4! però les taules no són gens impossibles. 53…d3 54.Axd3 Cxd3 55.Rg3 Rc6 56.h4 Ce5 57.h5 Cf7 58.Rg4 Rxb6 59.Rf5 Rc6 60.Rf6 Ch6 61.Rg6 Cg4 62.Rf5 Ch6+ 63.Rg5 Cf7+ 64.Rg6 Ce5+ 65.Rh7 Rd7 66.Rg8 Cg4 67.Rh8 Re7 68.Rg7 Re6 (68…Ch6!! 69.Rxh6 Rf6 però tot plegat és poc humà o com a mínim és de GM.) ) ] 51.Rxh4 Rf4 52.g3+ Re3 53.Rg5 Rf3 54.h4 Rxg3 55.h5 Cf4 56.Ab1 Ce6+ 57.Rf6 Cf4 58.h6 Ch5+ 59.Rg5 Cf4 60.h7 Ce6+ 61.Rf6 i les negres lògicament abandonen, la partida l’han perduda en el moviment cinquanta, les blanques ja no han fet cap jugada que atorgués la possibilitat de taules, el joc ja era prou transparent per poder guanyar amb facilitat. 1–0

Déu n’hi do! Quina marató analítica! Fa feredat! No val a badar: mirar-se-les amb el mòdul a consciència i fixar-s’hi és una de les tasques, part del camí que cal recórrer per guanyar allò, les partides, que no fem pas tan malament, per acabar d’arrodonir-les, arribar a la victòria, vaja, que tota la feina no ha de ser de Santa Anna i de Santa Eulàlia. Ni hem de dir que la culpa és dels llacets del Juli –amb el goig que fa veure’l passejar pel palau Savassona amb armilles, camises i corbatins; és com tornar a l’Ateneu de Pompeu Fabra i de Lluís Nicolau d’Olwer, ja ho sé ja, aquests grans homes van ser alguna cosa més que presidents d’escala, ara bé, per algun lloc es comença i als escacs, també.

Juli Bernat

Santa Eulàlia aspada ¿agafarem volada? Jake E 0 – 4 Ateneu Barcelonès C

Déu n’hi do aquesta quarta ronda! Tots els punts al cabàs de l’equip C! Però es veia venir: hem jugat en dia 10, xifra meravellosa, d’aquí dos dies, Santa Eulàlia, hem baixat tots els jugadors de l’equip a la parada de Santa Eulàlia de la línia u de metro, la vermella, sí, vermella com el penó de Santa Eulàlia i, per acabar-ho d’adobar, jugàvem al carrer del Montseny de l’Hospitalet de Llobregat que connecta espiritualment al carrer del Montseny del barri de Gràcia i, alehores, totes les gràcies han anat a petar damunt el nostres taulers i ens han vist jugar i ens han acollit i ens han escollit per guanyar totes les partides. Oi que és lògic i evident? Clar que sí.

Si haig de ser sincer, només he vist dues partides: la de la Lourdes i la del Juli. I si he de tornar a ser sincer, el motiu és que la canalla del Jake E ha ofert resistència a tota ultrança, ha calgut lluitar, no ens han regalat res, han lluitat i força. El primer en gunyar, el Carles Molina, el quart tauler, apa, un altre cop, aquest home fa via pels camins calculables de l’elo. Després, si la memòria no em falla, ha guanyat el Jordi Amat, el primer tauler de l’equip C. Totes dues han tingut els nostres colors des del principi. La partida de la Lourdes ha acabat en mat al seu favor. El seu adversari prou que ha cercat amenaces de mat, amb la dama i un cavall pressionava l’enroc de la Lourdes, un cavall assetjava la torre ¿gunyarà la qualitat? però la Lourdes ha aconseguit netejar de peces el voltant del rei adversari i el rei ha començat a ballar la dança més dolorosa que es fa i es desfà, la de la xarxa de mat, fins que la Lourdes ha capturat el peó que feia de darrer refugi del rei amb la dama protegida per un llunyà alfil, mat, dama arran de rei contra les cordes de la vuitena fila sempre és mat. Només restava la partida del Juli. El seu adversari ha plantat cara i no ha comès cap error important fins al moviment vint-i-cinc: ha regalat la dama amb absoluta parsimònia, com si tingués un as amagat a la màniga que el Juli no veia, però ni as ni peça, era una simple badada, el Juli ha capturat la dama i final, el seu adversari ha abandonat. Zero a quatre. I ben d’hora cap a casa.

Els dos fets més rellevants s’han produït fora del tauler. El primer: l’ambient animat que regnava al local del Jake, fotos amb flaix durant les partides, també sense flaix, i fins i tot immediatament emeses a ves a saber a quin racó del món, és a dir, part dels assistents com a públic semblaven periodistes esportius davant un espectacle de primer ordre. Tot plegat ens animava. Converses de fons, a les sales adjacents la bona gent xerrava amb alegria. Res no aturava l’animació, ni tan sols les sorolloses conseqüències dels refredats i grips pròpies de la passa que ens afecta aquests dies. Un ambient relaxat i casolà que no ha destorbat gens la nostra concentració.

El segon fet destacat l’han protagonitzat el Jordi Amat i el Juli Bernat. Els nostres primeres espases han discutit amicalment i animadament –era un altre cop el signe diferenciador de la jornada- sobre si tot just abans de gunyar la dama de l’adversari, el Juli tenia millor posició o la tenia el jove jugador del Jake E. Camí del metro, pel carrer de Rafael de Campalans –noucentista d’esquerres, pare de tantes iniciatives lloables-, per cert que el nom del nostre mai no prou recordat prohom de ben segur que estimulava el debat, la cosa ha arribat al seu zenit i han considerat que calia entrar la partida al mòdul d’anàlisi per verificar qui tenia avantatge en funció de l’avaluació del gran mestre cibernètic. I la cosa ha quedat com tot seguit exposem.

(319) BERNAT MOR,Juli – SORDO PARDO,Arturo [D35]

Lliga, 3a, grup II (4.2), 10.02.2019

 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cc3 Cf6 4.Ag5? Cbd7 5.e3? h6 6.Ah4 e6 7.cxd5 exd5 8.Cf3 Ae7 9.Ad3 Ce4 10.Axe7 Dxe7 11.0–0 Cdf6 12.Ae2? Ag4 13.Ce5 Axe2 14.Cxe2?! [14.Dxe2] 14…0–0 15.Cf4 c5? 16.Cf3? [16.Tc1 Tac8 (16…cxd4 17.Dxd4 Tfe8 18.Cfd3) ] 16…Dd6?! 17.dxc5 Cxc5 18.Dd4 Ce6 19.Cxe6 Dxe6 20.h3 Tfe8 21.Tfd1?! [21.Tac1] 21…Tac8?? 22.Dxa7 Tc7 23.Cd4 De5 24.Da3 [24.Da5 és millor.; 24.Db6 és un pèl millor que l’anterior.; 24.Tac1 és la millor de totes tres.] 24…Ce4 25.Cf3 amb profunditat 19 indica avantatge blanc: 1.19. 25…Te6 és una badada que costa la partida a les negres. 26.Cxe5 és l’adeu de la dama negra i la pèrdua de la partida. 1–0

 Segons el nostre amable assessor de silici, les blanques, Juli Bernat, tenia un avantatge d’u coma dinou amb una profunditat d’anàlisi de dinou jugades. No cal dir que és una avaluació força fiable i que no cal donar-li més voltes: el Juli tenia una avantatge clar, però no pas definitiu. De fet es considera que un avantatge és guanyador quan l’avantatge és dos o més de dos, aleshores es considera que, si el bandol no fa una pífia ben grossa, el bandol capdavanter si juga amb una mínima precisió té la partida guanyada. Tot plegat és més complex del que sembla: els grans jugadors no es deferencien de la resta de jugadors perquè aconseguixin grans avantatges, entre d’altres coses cal tenir ben present que els grans avantatges no neixen del bon joc del bon jugador, tenen el seu origen en els errors dels jugadors inferiors. De fet els grans jugadors es diferencien en aconseguir guanyar gràcies a avantatges petits, com Carlsen, que discrimina i esprem una petit detall, un petit avantatge. O es guanya per errada significativa de l’adversari o es guanya per pressió constant sobre una petita possibilitat, un petit avantatge, que conduirà l’adversari a no tenir jugades, a patir un atzucac que l’aboca a una jugada dolenta, perdedora perquè no en queda cap més.

I el primer equip de l’Ateneu Barcelonès? També va tenir la gràcia i els favors de Santa Eulàlia al seu favor: Ateneu Barcelonès 5½ – 2½ Tres Peons C. I com anem a la classificació? El primer equip tercer i el segon, també: pensàvem que seríem segons amb els quatre punts, però l’equip segon, el Catalunya G, no va badar gens ni mica i va omplir el cabàs amb tots els punts, com nosaltres. I el Mataró D, per no perdre el costum, en va sumar quatre, amb setze de setze! Que la copatrona de Barcelona ens acompanyi la propera ronda i també Santa Anna.

Juli Bernat

Fotos de Núria Castellvell a l’equip A

Fotos de Carles Molina a l’equip C

 

Avui Freud, no pas Santa Anna: molt desig, jugada vana Ateneu Barcelonès C 3 – 1 Sant Josep D

He perdut la fe? ¿Reto homenatge a un dels mestres de la sospita, el doctor Freud? No patiu. No. Més aviat tot el contrari. Però avui no hem lloat amb força les petites figuretes de fusta com si fossin mares de déu trobades del país de Lil·liput. Avui ens hem deixat dur per l’avidesa, la líbido i el curt termini han creat un vel sobre la devoció i la reflexió. Vegem-ho. Primer punt: Carles Molina, ni es despentina –apa! un altre rodolí- perquè no li cal ni tocar una peça per fer un altre punt a la lliga, els del Sant Josep no tenien quart tauler, dos de dos, sembla que el ploricó té més èxit a escacs que no pas qui desitja en excés –aquest, aquest és el tema d’avui! I qui desitja en excès? La Lourdes, el nostre segon tauler. A la jugada vint-i-dos, amb torre i dama de més –un bon minyó el seu adversari- quan té el mat dels dos alfils, si fa nofa, no veu que el seu adversari ha retirat el cavall que li permetia fer mat en l’última fila, però ella duta pel desig excessiu, ha tirat pel dret, com si el cavall encara li permetés el mat, aleshores, l’alfil del jove Folgueiras ha engegat a can Pistraus la dama de la Lourdes víctima d’una excessiva passió de guanyar! Molts psicòlegs han estudiat aquesta tendència de l’escaquista de seguir un pla guanyador fins i tot quan ja no és viable, fins i tot quan resulta que és la causa d’una dolorosa ferida, una ferida de la passió de guanyar. Malgrat tot la Lourdes s’ha refet, torre de més encara permet guanyar, però allò que no havia de durar ni trenta jugades, s’ha allargat fins a la quaranta-set. I quines cares les de la resta de l’equip! Valga’m déu si arriba a perdre la partida! Però l’honor de la ponent de la secció no ha acabat a la picota pública. Segon punt.

I el tercer l’ha conquerit el Xavier Soriano que s’ha estirat dels cabells durant bona part de la partida perquè ha regalat la qualitat. Però el Xavier tenia febre i això l’ha salvat. Sí! No faig broma, no arrufeu el nas! Escolteu bé: la febre va bé per jugar a escacs, empíricament comprovat, jo he guanyat les tres partides que he jugat en ma vida amb febre, de veres. La febre va bé perquè com que estàs fotut –una mica, eh! si és massa, et quedes a casa- no tens tant de desig, vaja, la febre és un antídot contra el desig excessiu –ara no penseu en el que no toca, centrem-nos. Com que tenim febre, minva el desig excessiu i com que tenim febre tenim por d’espifiar-la i ens lliurem amb resignació a la reflexió profunda, pensem més perquè pensem que no podem pensar i aleshores pensem millor i sense neguitejar-nos, la febre apaivaga, com ja hem dit, tot neguit i, aleshores, l’escalfor de la ment fa emergir l’imperi de la sola raó i guanyem la partida. Resumint: la teoria dels humors medievals dels galens aplicada al joc dels escacs. Apa! Si m’ha sortit l’explicació de la partida del Xavier com si fos el diàleg d’una obra del Molière! Quin art! I quin rave de final ha fet el Juli! Haig de dir, en descàrrec seu, que sempre li toquen els ossos i que fa de para-xocs de l’equip jugant al davant, però no patiu perquè no pateix: ja anem tercers, rectifico, continuem tercers a mig punt del segon i amb molt millor desempat i cal dir que els segons han tingut un adversari fàcil, si la setmana passada teníem el segon lloc a la lliga a l’abast, ara el toquem amb els dits sense estirar gens el braç. Va nois una empenteta. Una empenteta que podria haver aconseguit el Juli si a la jugada trenta-dos hagués pensat més i s’hagués amoïnat menys del poc temps que tenia, si arriba a avançar un peó fa xixines el bàndol adversari, de fet cal dir que eren possibles unes taules per repetició de jugades, però també cal dir que eren unes repeticions d’ordinador, d’allò més antinatural, vaja, inhumanes, de màquina i prou. Però el Juli s’ha precipitat i no ha fet la que tocava malgrat que la tenia a la punta dels dits, que l’havia vista però no la valorava tan devastadora en aquell moment. I després menys temps, ha arribat a tocar el rellotge amb només tres segons! I el noi –un noi de la cinquantena- no té els nervis per a aquestes aventures i ha fet finalment la pífia definitiva. La seva actuació ha tingut el mèrit d’entrellucar l’errada de l’adversari i el desencert de no saber-la aprofitar del tot i adeu punt. Si arriba a guanyar ja seríem segons, mig punt per davant. A la grenya equip C! A la grenya! Però sense fums, que el Mataró D ja en porta dotze de dotze. Aspirem al segon lloc mentre veiem com s’allunya com una galàxia llunyana els del Maresme: gairebé a la velocitat de la llum.

I l’equip A? Molt bé, gràcies. Sant Boi C 3½ – 4½ Ateneu Barcelonès. Quarts en solitari amb dos punts de matx amb tres equips davant amb tres, però, però cap té millor desempat que l’equip A, cosa que permet, si el vent és favorable i en guanyem un, dos o tots tres, fer un salt endavant, és a dir, quarts amb els tres del davant ben arran. Tenim els dos equips lluitant per ser ben al davant, aspirant a constar al quadre d’honor! Quant de temps fa que això l’Ateneu no ho veia? Controlem el desig, una mica de febre, apaivaguem les passions, pensament net, poc neguit i, aleshores, victòries mil. Freud, allunya’ns la passió! Santa Anna, atorga’ns la llum serena! Ateneu, porta les naus com si fóssim tot d’Odisseus cap a Ítaca!

Juli Bernat

                                                                                                                                         fotos: Núria Castellvell

 

 

Gràcies Santa Anna, poderosa dama! Sant Adrià E 1½ – 2½ Ateneu Barcelonès C

Us revelaré un secret: jo, abans de jugar les rondes sempre vaig a l’església de Santa Anna de Barcelona, arran de la plaça Catalunya, antic monestir amb claustre i sala capitular i vinculat a l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, orde militar prou idoni per inspirar-se en el joc d’escacs que de ben segur ja jugaven els cavallers del Sant Sepulcre. A més, si el temps acompanya, preparo les obertures al claustre de l’antic monestir, on regna la pau necessària. Sempre em faig creus del misteri de l’existència d’un jardí tan ombrívol i assedegador de l’ànima arran de la voràgine de la ciutat moderna. Com us dic, un misteri. També revelaré que molt sovint prego davant la relíquia del Sant Sepulcre vinculada al “Jubileu dels Perdons”, que atorgades un conjunt d’indulgències espirituals de primer ordre. Us preguntareu el motiu de la meva devoció, us el diré, arran de Vilafranca del Penedès on visc, a només una hora a peu, entre pinedes i vinyes i masos encantadors, trobem la capella del Sant Sepulcre d’Olèrdola, capella rodana, sí, l’única del Penedès, misteri místic, antic priorat de l’orde que depenia del monestir de Santa Anna de Barcelona. Tot plegat espiritualitza la unió entre els meus dos mons: el Penedès i Barcelona. Haig de dir que sovint pelegrino fins a la capella rodona i medito, també hi estudio escacs, tauler quadrat, capella rodona, misteris.

Us revelaré ara una evidència: hem anat a jugar a Sant Adrià del Besòs –sota el patronatge de Sant Adrià de Nicomèdia, militar romà convertit al cristianisme i que morí màrtir, sens dubte, poderosa protecció. Hem jugat l’enfrontament en una sala d’un poliesportiu que feia molt de goig, arran del restaurat riu Besòs. Comença el matx i el nostre quart tauler amb decisió ha resolt la partida al seu favor, primera partida i primer punt a la lliga del nostre Carles Molina, avui el quart tauler, juga amb tot el cor, Santa Anna l’ha guiat, sens dubte. Però tot seguit les tornes: el Xavier Soriano, el tercer tauler, fa una bona pífia i perd la dama –tots en fem una de grossa a l’any, Santa Anna et perdona i nosaltres encara més. Empatats 1-1. Al primer tauler, el Juli amb negres, lluita i defensa els nostres colors i, quan era a punt de fer la jugada vint-i-dues, ha sonat el mòbil del seu adversari, el senyor Valentín Solana, sidral! El delegat local a adduït que era una alarma per prendre un medicament i que li ho havia comunicat prèviament, nosaltres que a qui cal avisar és al delegat i al jugador de l’altre equip i consignaro a l’acta abans de començar les partides; a més, el reglament no fa distinció de causes quan sona un mòbil. Malgrat tot la sang no ha arribat al riu, cosa que hagués estat fàcil si tenim present que jugàvem arran de la llera del Besòs. Sospito que malgrat el passat bel·licós de Sant Adrià i dels cavallers de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, tots, però tots, s’ha congriat per evitar mals majors. Amén, sempre. Aleshores el senyor Valentín Solana molt prudentment ha ofert taules al Juli. Les ha acceptades tot seguit i sense fer escarafalls perquè quan les coses s’emboliquen cal espiritualitzar les coses. Malgrat tot, podria haver seguit, com demostra l’anàlisi del Fritz 12 tenia les taules a mà i certes possibilitats de guanyar. Vegem-ho.

SOLANA,Valentín – BERNAT MOR,Juli [D10]

Lliga catalana, tercera provincial de Barcelona, grup II (2.1), 27.01.2019

[Bernat,Juli]

1.d4 d5 2.c4 c6 3.e3 Af5 4.Cc3 dxc4?? 5.Axc4 e6 6.Cge2 Cd7 7.Cg3 Ag6 8.a3?? Cgf6 9.0–0 Ad6 10.f4 Cb6 11.Ab3 Dc7?? [11…Cbd5!] 12.Ac2?? Axc2! 13.Dxc2 0–0 14.De2 Cbd5 15.e4 Cxc3 16.bxc3 Ae7 17.e5 Cd5 18.Ad2?? g6 19.Dg4 f5!! 20.De2? amb lleuger avantatge negre. [20.exf6 Txf6 amb força igualtat, les negres han aconseguit gairebé igualar.] 20…Ah4? 21.Tf3? gairebé ?? 21…Axg3 22.Txg3 [22.Txg3 i el mòdul atorga –0,16 amb 22…c5, la que les negres anaven a fer. A més les línies de joc negres eren més evidents i fàcils de veure, naturals en l’argot dels escacs. 22…c5 23.h4 cxd4 24.cxd4 Dc2 25.Tc1 De4 26.Dxe4 fxe4 27.h5 Tfc8 (27…Rg7 iguala amb –0,05 amb profunditat 20/44.) 28.hxg6 Txc1+ 29.Axc1 Tc8 30.gxh7+ Rxh7 31.Ad2 Tc2 32.Ab4 e3 33.Rf1 Tf2+ 34.Re1 Txf4 35.Tf3 Tg4 36.g3 b6 i les negres tenen -2,60 amb profunditat 21/42. Poden guanyar amb certa facilitat.(36…Rg6 també és força bona per a les negres. El mòdul atorga -2,45 amb profunditat 20/42.) ]  ½–½

Com prou indica el mòdul amb tot de valoracions amb el signe menys, indica que hi ha avantatge negre, el Juli tenia força fàcils les taules i en determinades línies de joc, les més naturals, moltes possibilitats de victòria. Però el Juli ha fet bé, cal assegurar, mig punt amb negres al primer tauler enmig de l’enrenou de la polèmica és una bona aportació a l’equip, cal recordar-ho sempre, l’objectiu és d’equip.

Només restava viva la partida de la nostra delegada d’equip i insigne ponent de la secció d’escacs, la magnànima Lourdes Porta, el nostre segon tauler. Si perdia, perdíem l’enfrontament, si feia taules, empat, si guanyava, segon enfrontament seguit resolt amb la victòria de l’equip. La cosa no era fàcil, tenia qualitat de menys, el seu adversari, el senyor José Antonio Vela, dues torres, ella, torre i cavall, a més, tot de peons també adornaven el tauler. Aleshores, jo, amb el cor encongit he començat a pregar a Santa Anna i als cavallers difunts de l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i hem recollit els fruits: la Lourdes, il·luminada, ha fet tot de maniobres encertadíssimes, el senyor Vela ha fet treballar de valent son rei amb l’esperança de desequilibrar la posició, però, aleshores, l’ha col·locat entre un garbuig de peons propis i aliens que li han restat força les caselles de fugida del sobirà. Lourdes no ha defallit, Santa Anna, tampoc, he vist com s’obria el tauler de la partida de la Lourdes i del senyor Vela i el rostre de Santa Anna emergia refulgent! Aleshores, quan el senyor Vela no tenia més opció que retirar el rei, ha badat i no ho ha fet, de ben segur que el motiu era que anava a perdre uns quants peons, cosa gens menyspreable davant la possibilitat que una coronació girés la truita, potser també ha esperat que una imprecisió de la Lourdes li permetés guanyar material, no era gens impossible, la torre de la Lourdes no tenia gaires caselles al seu abast, tot de peons perillaven. Com he dit, el senyor Vela ha badat i, potser per la refulgència del rostre de Santa Anna que només jo veia gràcies a la meva intensa devoció, però que de ben segur afectava la partida en tots els àmbits, sobretot l’espiritual, perdó, perdó, que perdo el fil! Com deia, el senyor Vela ha badat i no ha vist un singular i bonic mat a una. Havia de retirar el rei a temps! Calia treure’l de la companyia atapeïda de peons! I la Lourdes sí que l’ha vist. Amén, sempre. Gràcies Santa Anna. Aleshores el senyor Vela ha lloat la troballa miraculosa de la Lourdes, sens dubte té el seu vessant espiritual prou desenvolupat per haver percebut la interseció de Santa Anna. Al senyor Vela cal recomanar-li oració, pergàries a Sant Adrià de Nicomèdia i evitarà disgustos en la comèdia dels escacs. Amén. I pel Besòs només ha baixat aigua durant les partides.

El nostre primer equip avui tenia difícil guanyar, el vuitè tauler, el meu estimadíssim amic, el senyor Jordi Calvet, un cavaller de l’orde de Caissa, no ha pogut anar a jugar la partida, ha tingut una indisposició, temo que la grip, ves a saber. Esperem la seva ràpida recuperació de tot cor, és un membre imprescindible. De tota manera la resta de l’equip ha caigut derrotat per ben poc si tenim present que jugàvem amb un jugador menys: Ateneu Barcelonès 3½ – 4½ Sant Quirze. Lloem-los.

I per acabar. L’equip C va tercer! Gairebé segon si tenim present que el segon és el nostre adversari de la primera ronda, al qual vam vèncer, i que ha guanyat 4-0 contra el Castellar C, un equip que porta zero punts, vaja, deixeu-me ser un pèl inflat, els tenim a l’abast. Qui ho anava a dir abans de començar la lliga! Però, però, no ens inflem massa: el Mataró D les ha guanyades totes, té vuit punts. Prou es veu qui té moltes, però moltes possibilitats de guanyar el grup II de la tercera provincial de Barcelona: té el segon a dos punts i mig amb només dues rondes, si es confirma aquesta tendència, el Mataró D tindrà coll a vall la victòria final d’aquí no gaires rondes. Això sí, els seus elos no són cap broma a la tercera provincial:1843, 1823, 1783 i tanquen amb un 1700. I compte, tenet la protecció de Santa Juliana i de Santa Semproniana, dues joves màrtirs locals del segle III! I nosaltres només tenim Santa Anna! Dues contra una! Què hi farem!

Juli Bernat