Ni pena ni Glòria

Ateneu Barcelonès 3 – 5 Sant Quirze

Espluguenc 1 – 4 Ateneu Barcelonès B

 

Ja hem començat. I hem començat sense pena: una derrota per la mínima del primer equip i una victòria àmplia de l’equip B. El primer equip va tenir dues cares, la primera meitat només va fer mig punt, però es pot entendre: tots els adversaris tenien més elo, en tres de les quatre partides tenien més de cent punts d’elo més. I la segona meitat? Unes taules ben meritòries del Ricard Torres, contra un adversari molt superior, amb més de cent punts d’elo de diferència. I també dues victòries brillants tot seguit, les de Carles Tosses i les de Ramon Cases, sí brillants, gairebé màgiques, perquè si arriba a passar alguna cosa més el primer equip hagués empatat. El partit no era gens fàcil; el Sant Quirze és un equip molt compacte, amb poca diferència d’elo entre els jugadors i, per tant, entre el primer i l’últim, en concret només dos-cents vuitanta-tres. Tot plegat fa que siguin difícils de guanyar, o l’altre equip és notablement superior o guanyen o empaten amb molta facilitat. Un equip compacte sempre puntua en algun tram de la formació, el suficient per sumar amb les escurialles de punts en la part de l’equip on no han anat bé les coses –si no és que en totes van bé- i, aleshores, sempre ronden la meitat dels punts com a mínim. Malgrat tot la derrota va ser per un sol punt, això em fa creure que una mica van lluitar amb ganes, com al pas de les Termòpiles els hel·lens, una mica més i claven la sorpresa, l’empat, tot plegat em fa pensar que els nostres tenen recorregut aquesta lliga, cal jugar igual, decantar una mica la balança i sucarem pa. Endavant!

I ara el B. El primer tauler va tenir un desenllaça ràpid, Jordi B. Oliva va veure que el seu adversari penetrava pel flanc de rei i no va poder aturar la sagnia: tot el flanc va quedar ràpidament desmantellat, descoordinat i sense possibilitat de prendre la iniciativa, Jordi només podia defensar la dèbil posició fins que les amenaces es confirmaven en la futura pèrdua de material. El segon tauler defensat per Juli Bernat va ser el següent en acabar, també cal dir que el Juli ho va tenir més fàcil: l’adversari va abandonar perquè no va voler assumir el cost d’haver tocat una torre en el seu temps per composar la posició sense dir el tradicional “composo” –de fet no calia gaire i menys encara fer-ho durant el propi temps. El més curiós de tot plegat és que el mòdul d’anàlisi prou que demostra que no calia abandonar, les posicions resultants de moure la torre no eren gens desastroses, normalíssimes, vaja, que tot va a gustos. El tercer tauler va acabar una mica més tard, la nostra cap de la secció va aconseguir una posició on l’adversari no es podia defensar gens, era mat de totes totes. Cal felicitar-la, va ser qui va demostrar una superioritat més clara. El quart tauler defensat per Jodi Calvet va ser l’escenari d’una dura batalla, agònica en alguns moments, amb alternatives per a tots dos. En Jordi s’enfrontava a un sub-10 amb molta experiència en competició, de fet era el membre de l’equip amb més partides en termes absoluts i amb més partides jugades el 2019. Finalment el Jordi va lluitar contra un final amb risc de fer taules per ofegament malgrat la superioritat de material i se’n va sortir.

El proper diumenge més, evidentment. El primer equip jugarà fora, contra el Congrés B. Una veritable caixa de sorpreses ja que no podem dir ni ase ni bèstia: no va jugar la primera ronda perquè hi ha una vacant al grup. I el B jugarà a casa contra el Jake D, un equip que va perdre totes les partides de la primera ronda. Potser la raó és que són canalla i van jugar amb elos per sota de 1450, però cal desconfiar, un nou jugador, una relliscada, mil coses, no val a badar ni a menysprear ningú que tothom juga. Esperem que tot acompanyi i que la Lliga Catalana tingui un veritable diumenge de glòria, sense tempestes, que amb Glòria ja hem patit prou.

Juli Bernat

Copes catalanes amb vi i plats amb calamars Ateneu Barcelonès A, 19 punts Ateneu Barcelonès B, 13 punts

Apa nois, que la temporada comença. De fet ja ha començat amb la Copa, veritable batibull de veus, escales mecàniques i de taules negres curulles de taulers. Veritable allau de gent abrigada a la recerca d’un restaurant. Tres-cents vint taulers, deu mil dues-centes quaranta peces i vint mil quatre-centes vuitanta caselles. Qui en pot voler més? Els equips, sí, els equips en la cursa per intentar conquerir el màxim dels trenta-sis punts possibles. El nostre equip A n’ha aconseguit dinou, un més de la meitat, i el B, tretze, cinc menys de la meitat, no sé si ens hem de plànyer gaire. A més, jo, el cronista, soc qui ha fet menys punts de tots els que les han jugades totes o gairebé totes, només dos i mig. Entre d’altres catàstrofes vaig regalar dues dames! Sens dubte jugar a dotze minuts i cinc segons no és per a tothom, cal tenir vista, resistència, capacitat de càlcul i encara molta més vista que l’esmentada tot just fa un moment per no perdre detalls que acaben en derrota. O per no regalar punts i mig punts que a ritme clàssic difícilment cediríem.

Us voldria donar un munt de dades, però encara només han publicat els resultats per equips i cap per jugadors. Malgrat tot us faré cinc cèntims. Carles Molina va fer una actuació meritòria dins el B. Jugava de quart tauler i va fer un munt de punts –encara no els sé perquè, com ja he dit, no els han publicat i jo no els vaig apuntar- si no vaig errat, quatre o cinc, molt bé. Toni Pampalona va aguantar, també dins el B, la pressió de ser el primer tauler. Juli Bernat, al matí de segon i a la tarda de tercer, va fer menys que no pas esperava –dos i mig. Jordi B. Oliva, segon del B a la tarda, va demostrar una gran concentració, sempre arribava primer a la taula que ens tocava. Jordi Calvet, tercer del B al matí, va jugar amb l’energia i passió que el caracteritza, pura passió tranquil·la: jo, a la vuitantena, vull jugar com ell! El Jordi Calvet és un exemple de dedicació i ímpetu que donaria per fer un anunci impactant. “Vine a l’Ateneu Barcelonès i gaudiràs de…”. I de l’equip A, què us puc dir? Ben poc, no els vaig veure gairebé mai jugar! Arribava gairebé sempre quan havien acabat o només quedava un tauler viu. Que em disculpin els companys. Només puc dir que els vaig veure sempre acompanyats de la millor bonhomia.

Ara bé, la ronda decisiva va ser la ronda cinc i mig: el dinar, el tiberi. El Toni Pampalona ens el va organitzar al restaurant d’uns coneguts, el restaurant el Mirall. Primers a ritme de tapes: amanida grega, calamars a l’andalusa, musclos i lacon gallec. Tots vam puntuar en els quatre plats. Segon de tall o peix. Vam tornar a puntuar. I evidentment amb alegria i guirigall compartit –el restaurant era ple com un ou d’equips de la competició- vam aixecar les copes curulles de negre i vam brindar, prou que aquestes copes les vam guanyar a través de l’esportivitat, la companyonia i tot allò que cal per començar la Lliga amb ganes el proper diumenge. Un detall: l’equip de la ronda dinar el vam formar la Núria, el Germán, el Toni, el Carles, el Ricard i el Juli. Caldrà repetir un matx amb tan bon resultat sempre que ens vingui de gust, oi?

Juli Bernat

Comença el torneig quatre estacions, edició estiu 2019

Els 24 jugadors inscrits en el torneig s’han repartit en tres grups que disputen entre els seus integrants un tancat: cada jugador juga una partida de 20 minuts i dues de 5 minuts (una amb blanques i una amb negres) amb cadascun dels integrants del seu grup.

Aquest dijous es van disputar les tres primeres rondes.

El torneig comptarà amb tres jornades més: el dijous 4 d’octubre, que es jugaran les rondes 4 i 5; el dijous 11 d’octubre, que es jugaran les rondes 6 i 7, i el dijous 17 d’octubre, que es jugaran totes les partides que s’hagin hagut d’ajornar.

Simultànies obertes d’escacs amb la GM Olga Alexandrova

Aquest dissabte 1 de juny vam celebrar les tradicionals simultànies que cada any organitzem des de la Secció d’Escacs de l’Ateneu Barcelonès. En aquesta ocasió, vam comptar amb la Gran Mestra Olga Alexandrova, campiona femenina d’Ucraïna el 2004, tercera al campionat d’Espanya absolut el 2011, i campiona femenina d’Espanya els anys 2013 i 2014.

Les partides es van jugar a l’entrada de carruatges i van causar força curiositat tan als socis i les sòcies que accedien a l’Ateneu com als vianants que passejaven pel carrer Canuda.

L’Olga Alexandrova es va enfrontar a quinze contrincants durant gairebé dues hores i mitja i va aconseguir no perdre cap partida. Només Ramon Cases i Joan Llaverias van poder arrancar-li unes taules.

L’Olga va regalar al Ramon Cases, primer en aconseguir les taules, un exemplar del llibre Joyas del ajedrez moderno, volum 3, sortit d’impremta fa tot just una setmana. Ens va oferir un altre exemplar per a la nostra biblioteca.

Els jugadors que van participar en les simultànies són: Teodoro Borras, Joan Llaverias, Ramon Cases, Farouk Moghalbel, Ricard Torres, Jordi Amat, José Luis Zorrilla, Toni Pampalona, Carles González, Jaime Rodríguez, Jordi B. Oliva, Xavier Soriano, Alfons Hurtado, Montse Montané i Carles Molina.

Aprofitant la presència del Gran Mestre Miguel Illescas, alguns socis van plantejar-li un dubte sobre un dels problemes d’escacs que publica a la Vanguardia.

Conferència de Josep Mercadé sobre escacs i literatura

El passat dilluns 27 de maig el senyor Josep Mercadé ens va parlar de la relació dels escacs i la literatura.

Josep Mercadé és catedràtic de Llengua Espanyola i Literatura i fa trenta anys que investiga el tema dels escacs a la literatura. Ha investigat sobre la literatura espanyola del Segle d’Or i sobre el paper que va exercir Lope de Vega tant en la literatura espanyola com en l’europea.

És autor d’una trentena d’articles publicats en diaris i revistes literàries i d’escacs, de l’assaig  Lope de Vega y el Ajedrez i d’una obra de teatre  de tema escaquístic que va estrenar al teatre Campoamor d’Oviedo amb motiu de la cloenda de l’Open Internacional d’Escacs.

Durant la intervenció ens va anar passant diapositives relacionades amb les obres que tractava i, a més, va repartir entre el públic assistent una relació de novel·les en català, uns quants poemes visuals catalans i una breu antologia de novel·les d’escacs d’altres literatures.

El senyor Mercader ens va parlar de les similituds que tenen els escacs amb una obra literària, i també de la gran capacitat metafòrica i riquesa simbòlica del joc i les seves peces.

Juguem pitjor i guanyem tots dos

XXI Obert Internacional del Foment Martinenc, 2a ronda (04.05.2019)

No cal fer-ho bé per guanyar, només cal que els adversaris juguin pitjor. La primera ronda vam fer dues bones partides i vam perdre, a la segona no calia. A la del Juli l’adversari no sabia prou obertures i no sabia jugar sense la dama, prou que quedava clar després d’estudiar les partides. I el Juli mandrós va iniciar la partida sense ambició, amb inferioritat però garnatint dues coses: fora dames i fora teoria d’obertures. Després: tàctica, tàctica i tàctica i a guanyar peons i la partida. Que és perillós? Sí, sí, sí, però si  l’adversari no ho aprofita, es guanya fàcil. Que tots tenim família i el Juli viu a Vilafranca: dues horetes i cap a casa.

MEDINILLA MOYA,Izan – BERNAT MOR,Juli [B10]

XXI Obert Internacional Foment Martinen (1.29), 04.05.2019

 1.e4 c6 2.Cf3 d5 3.exd5 Dxd5? [3…cxd5 4.Ab5+ Ad7 5.Cc3 Cf6 és la bona línia de joc. Les negres l’han evitada perquè han sospitat una preparació casolana de les blanques i perquè volen deixar les blanques sense dama. També volen treure-les de la teoria d’obertures i guanyar peons a través de la tàctica. Tot plegat és una opció arriscada però idònia davant determinats jugadors.] 4.Cc3 De6+? 5.De2?? Dxe2+ 6.Axe2 Cf6 7.d4 e6? és una pífia de les negres: sense dames no calia gens, a més, deixa l’alfil de c1 tancat, caldrà treballar. 8.0–0 Ae7 9.h3 0–0 10.a4 a5 11.b3 Ca6 12.Aa3 és dolenta, permet a les negres igualar. 12…Axa3?? 13.Txa3 Cb4 14.Taa1 regala un peó que captura el cavall amb la jugada 14…Cxc2 que ja atorga un avantatge significatiu a les negres. El pronòstic sobre com juga l’adversari s’han confirmat, l’arriscada obertura de les negres ha esdevingut un èxit, ara només cal treballar tàcticament amb precisió. 15.Tac1 Cb4 16.Ac4 és un altre error de les blanques, permet canviar l’alfil de c1 de les negres, una peça dolenta per una d’activa, les blanques havien de treure primer l’alfil i després la torre de la diagonal. 16…b6 17.Ce5 Aa6 18.Axa6 Txa6 i les negres ja no tenen peces inactives per una d’activa de les blanques, adeu a totes les inferioritats. 19.Tfd1 Td8 20.Ta1 Taa8 21.Tdc1 és un altre regal, és l’adeu del peó blanc de d1. Un jugador que regala peons pot perdre per aquest fet, més endavant veure’m que serà el cas de les blanques aquest cop. 21…Txd4 22.Ca2?? és una jugada sense solta ni volta, debilita definitivament el flanc de dama de les blanques. 22…c5 23.Cxb4 Txb4 24.Tab1 Td4 25.Cc6 Td6 26.Ce5 Td5 27.Cc4 Tb8 28.Td1 Ce4 29.Txd5? és un altre regal estructural i posicional de les blanques a les negres. I les negres creen un peó passat central molt perillós a través de la captura amb péo 29…exd5 30.Te1 és un error grandíssim, gairebé un suïcidi que pot permetre crear dos peons passats lligats a les negres si les blanques no lliuren material, vegem-ho. 30…dxc4 31.Txe4?? és dolentíssima, calia perdre el cavall i capturar el peó mortal, si no es fa, les negres capturaran el peó de b i serà la fi de les blanques. [31.bxc4 és la millor, però no és un gran consol: les blanques tenen totes les de perdre.] 31…cxb3 32.Te3 c4 33.Tc3 b2 i el peó de b promocionarà amb tota impunitat. Prou que ho han vist les blanques i abandonen.[33…b2 34.Txc4 (34.Tc2 és encara pitjor ja que 34…b1D+ permet capturar la torre 35.Rh2 Dxc2) 34…b1D+]  0–1

I el Carles? Encara va trigar menys: l’adversari un amic, Santa Anna i Santa Eulàlia van intercedir, victòria fàcil quan tenia les de perdre. Tot plegat segur que va ser un pla diví per fer-li un regal ara que se li apropa una data de gran rellevància, qui ho sap ho sap, i a sopar –i a dinar! Gràcies Carles!

 

Ricarte  Aventin,Joaquim (1588) – Molina Salo,Carlos (1723) [A08]

XXI Obert Internacional Foment Martinen Barcelona (2.26), 04.05.2019

 1.Cf3 c5? no és gaire aconsellable, n’hi ha de molt millors segons el mòdul, però les obertures són un món on els mòduls no són del tot fiables. 2.g3? Cc6 3.Ag2 d5 4.d3 e5 i les negres tenen tres peons al centre que no són poca cosa. 5.Cbd2 Ad6 implica igualtat. 6.e4 amb lleuger avantatge negre. 6…Ae6? és molt fluixa. Millor: [6…Cf6] 7.0–0 i les blanques tornen el petit favor, tampoc en fan una gaire lluida. 7…Dd7? 8.Cg5 Ag4?? només és perdre el temps i diversos temps escaquístics. Potser calia desenvolupar i canviar peces. [8…Cf6] 9.f3 Ae6 10.Cxe6?? encara no calia, l’alfil no té mobilitat, sempre es podrà fer el canvi com a mínim, calia collar més a les negres amb desenvolupament o amenaces. [10.f4!] 10…Dxe6?? 11.Te1?? Apa! Quina baralla! Sembla que lluiten a veure qui ho fa pitjor! [11.exd5 Dxd5 12.f4 De6 i tot són amenaces contra les negres que generaran debilitats sobretot al centre. 13.Axc6+ Fins i tot la jugada més òbvia genera entropia en les negre, peons doblats i aïllats: 13…bxc6] 11…Cge7 12.Cf1?? és una jugada d’amic: és anar a buscar herba per als gats, que no en mengen! 12…0–0 13.f4 exf4?? I la descoberta? Què les negres no l’han vista? Déu, perdona els nostres pecats! 14.exd5 Dd7 15.dxc6 bxc6 16.Axf4 Axf4 17.gxf4 i el desastre s’ha consumat: les negres no tenen res sòlid al centre i el cavall de e7 només és un motiur de preocupacions, retirar-lo és regalar la columna a les blanques o, com a mínim, regalar més temps. 17…Dd4+ 18.Rh1 Df6? 19.c3? Tab8 20.Dd2 Tfd8 21.Tab1? c4? 22.De3? Td7? [22…Cf5] 23.d4 Rf8? 24.Cd2 Cf5? ara no! Deixa un forat immens a la columna i permet l’atac del peó de h7. 25.Ce4? és fluixa, molt fluixa: canvis quan es té la iniciativa, quina generositat. [25.Dh3!!] 25…Dg6 26.Cg3?? i Santa Anna i Santa Eulàlia han intercedit per les negres: les blanques es deixen la dama com si fos la primera partida d’un marrec en un escolar. A tots ens passa un cop cada any o cada dos anys. 26…Cxe3!! Evident, Watson, evident. Les blanques ja poden anar-se’n, que no es refredi el sopar. 27.Txe3?? i ara les blanques rematen les bones obres: regalen qualitat. Capturar el cavall és un rampell inútil. 27…Dxb1+ 28.Cf1 Te7?! [28…Txb2 és molt més dura. Malgrat tot les blanques abandonen: després de regalar la dama i la qualitat no cal insistir. Remarco un altre cop: a tots ens passa algun cop. Les negres paguen el cafè, cal ser agraït. 29.Th3]  0–1

I tal dia farà un any. La propera ronda caldrà lluitar de valent si volem destacar. Soparem més tard, segur, si no és que som nosaltres els que fem tot de regals. Santa Anna! Santa Eulàlia! Ajudeu-nos!

Juli Bernat